ALCALDABLES DE LLEIDA CIUTAT
Fèlix Larrosa, del PSC: «El meu objectiu és ser alcalde i no contemplo un altre escenari»
Després de perdre l’alcaldia fa 4 anys i passar a l’oposició, Fèlix Larrosa afronta el 28-M amb l’objectiu de posar fi al “quadrienni negre” i guanyar per fer “una governança compartida amb la societat”
Fèlix Larrosa.
El 2019 Esquerra va guanyar el PSC per 81 vots i en aquestes eleccions vostè repeteix el tàndem amb Begoña Iglesias de número dos. Per què creu que ara pot guanyar?
L’any 2019 hi havia un entorn i una situació política molt diferent de la d’ara. Segurament vam patir el fet d’estar molts anys governant, i després molta gent va optar per fer un canvi després d’una situació política de molta tensió. Però ara la gent vol girar full d’aquest quadrienni negre en el qual no s’ha escoltat i s’han imposat les decisions. Estic convençut que guanyaré.
Quadrienni negre. Així definiria el govern d’ERC i Junts i el tripartit anterior amb el Comú?
Hi ha hagut molts anuncis, poques concrecions i s’ha abandonat la ciutadania. Han tancat escoles bressol, locals de dones, llars de jubilats, han tret el servei de menjador als centres de dia i han obviat les entitats. Han estat superbs, no han escoltat.
Un dels mèrits que s’ha atribuït el govern ha estat la reducció del deute de la Paeria. Tan malament van deixar els comptes com perquè treguin pit?
Nosaltres n’hauríem deixat menys. La Paeria és solvent, altrament els bancs no li donarien el crèdit de setze milions aquest any per pagar obres i sous. El salari dels regidors de govern ha augmentat en 400.000 euros per any i han encarregat externalitzacions, contractes i estudis per 2,6 milions. Volien treure pit amb la reducció del deute, però en el mandat anterior es va reduir més. Han fet el mateix que governs anteriors, endeutar-se per tirar endavant projectes i ho han volgut criminalitzar. Han quedat atrapats per les seues pròpies contradiccions.
Sobre el model comercial, hi ha la percepció que si el PSC governa el pla del parc comercial de Torre Salses es reactivarà.
El problema és la llicència comercial, que depèn de la Generalitat. Des del 2018 estan aprovades totes les modificacions urbanístiques per la Generalitat i la justícia.
Creu que, com assegura la seua promotora, la Paeria ha obstaculitzat la tramitació de Torre Salses?
Ho desconec. Però el vial entre Cappont i Magraners ja es preveia el 1999 i ara tenim l’oportunitat que un promotor ho financi, igual com Esclat paga desdoblar Rovira Roure. Sorprèn que un cas es tramiti tan ràpid i en l’altre no hagin ni començat.
El 2018 va dir que Torre Salses “serà de mitjanes superfícies o no serà”, però pels detalls del pla sembla un centre comercial.
Torre Salses és un parc de mitjanes i grans superfícies i el petit comerç que hi podria estar seria de lleure o restauració. Aquesta és la diferència amb el pla de l’estació, el projecte de la qual per implementar un centre comercial és fake news.
Una falsedat? I per què ho creu, això?
Perquè no s’han contrastat les xifres i tenim clar que si Generalitat i Estat no inverteixen a ordenar l’espai i cobrint les vies serà difícil la viabilitat econòmica. I l’actual té informes d’experts que la posen en dubte.
Fa l’efecte que sembla que insten a llançar la tovallola.
S’ha de replantejar de zero i aconseguir la complicitat dels titulars de l’estació per desenvolupar-lo, ja que és necessari. Però la proposta actual ens genera escepticisme per l’estratègia utilitzada en la modificació del pla, perquè separen els Docs i La Meta del projecte i per la seua viabilitat econòmica.
I què fem amb l’Eix?
Prioritzar que s’hi torni a viure rehabilitant pisos i amb equipaments culturals o de lleure que siguin pols d’atracció. També destinarem el 50% del recaptat per l’ICIO de mitjanes i grans superfícies que vinguin a la ciutat en els propers anys a digitalitzar i modernitzar el comerç tradicional i local.
Hi ha prou demanda comercial a Lleida com per tenir Torre Salses i el pla de l’estació?
Lleida té una fuga comercial de 450 milions anuals i si millorem l’oferta podríem recuperar el 70%. I si hi ha empreses que volen venir a Lleida han de poder instal·lar-se.
Critiquen la nova estació de busos als Docs pel seu impacte en la mobilitat i el patrimoni i reivindiquen fer-la sota el pont de Príncep de Viana. També crearia problemes de mobilitat, no?
No tants. El 2013 els consellers Santi Vila, Josep Rull i Damià Calvet van avalar el projecte i ara tot són problemes. A la nova ubicació hem al·legat nosaltres, el Col·legi d’Arquitectes i la patronal de transports. Els Docs no mereixen ser una estació, la mobilitat a la zona augmentarà un 800%, segons la patronal de transports, i serà una barrera amb Pardinyes.
El pla del polígon de Torreblanca portava més de 10 anys aturat i ara se’n tramita un de més gran i sense consens. No és millor desembussar-lo que paralitzar-lo una altra vegada?
Volem Torreblanca i rebutgem el pla actual perquè hi ha una ampliació de superfície en zones poblades de Quatre Pilans. I hi ha consens polític per fer Torreblanca, a diferència de Quatre Pilans. ERC i Junts ho justifiquen al·legant que necessitem sòl industrial quan tenim un milió de metres quadrats per a usos industrials pendents d’explotar a la partida de les Canals.
Eren prioritàries les obres de la rambla d’Aragó i Prat de la Riba?
No. No pots prendre decisions en mobilitat sense consultar ningú. S’ha de parlar amb taxistes, conductors d’autobús, veïns, comerciants, empresaris i fer un pacte de mobilitat.
També rebutgen l’alberg.
Volem modificar les normes urbanístiques per facilitar allotjaments en explotacions agràries i si en calen més es poden posar a disposició pisos del parc públic. Volen posar-los tots en un lloc quan s’han de separar perfils. Les persones sense llar se les pot atendre al convent de les Josefines o cedint pisos a entitats que les ajuden. I si necessitem acollir més persones es podrien habiliten espais per la ciutat per a 30-35.
Al desembre va dir que si guanyava ho assumirà canviant-ne els usos.
Vam fer un procés participatiu amb 800 persones i demanaven donar-li usos de caràcter cultural i social per a entitats del barri.
Tornant al 28-M, sembla que no hi haurà majories i es necessitaran aliances. Amb qui pactaria?
Aspiro a tenir una majoria sòlida i si convé governarem en minoria. Vull grans consensos i pactes de ciutat en l’àmbit cultural, comercial i urbanístic. No pactaré amb Vox.
També hi ha la possibilitat que sigui el més votat però els independentistes sumin majoria.
Si els independentistes tenen per objectiu altres cotes, allà ells, però que ho diguin. Em presento perquè Lleida sigui la veritable segona capital de Catalunya i que els lleidatans guanyin qualitat de vida. Si d’altres sumen les dretes, les esquerres i el mig només perquè tenen un perfil identitari fan un flac favor a la ciutadania.
Estaria disposat a governar amb ERC?
Si el meu projecte és comú i suma diferents forces, no tindria problema a liderar-lo. El dubte serà si després dels resultats potser els interlocutors no seran els mateixos que fins ara.
En què canviarà la ciutat si vostè és el nou alcalde?
Que Lleida tindrà un govern que escolta, amb projectes consensuats, i que exigirà a Estat i Generalitat complir els seus compromisos passats. Farem un pla de mobilitat, posarem en marxa l’oficina d’inversions i revisarem les partides d’urbanisme i neteja. Vull fer una governança compartida amb la societat.
I si al final no pot guanyar l’alcaldia, seguirà a l’ajuntament?
El meu objectiu és ser l’alcalde i no contemplo un altre escenari.
preguntes dels lectors de segre
- @oscar.pato92: Altres ciutats tenen reduccions d’impostos per discapacitat. Creu que podria implementar-se? – Una de les polítiques que posarem en marxa va en la línia de fer una ciutat més amable amb les persones que ho necessiten. Les polítiques fiscals han d’ajudar les persones i crear una ciutat més empàtica amb la ciutadania.
- @Markitos_1989: Faran res perquè els patinets respectin, per fi, les normes viàries? – En una ciutat en la qual hem de conviure cal facilitar que tothom pugui desplaçar-se amb la mobilitat desitjada però sense envair l’espai dels que van a peu. Això significa que de vegades cal donar una estirada d’orelles a qui no compleixi les normes.
- @Ilagaba: Considera que la prostitució a Lleida hauria de controlar-se o eliminar-se? – Aquestes persones han de poder portar una altra vida, perquè a mi em costa creure que aquestes dones que estan al carrer tinguin vocació per exercir aquesta professió. Soc abolicionista i crec que cal acompanyar-les perquè tinguin un altre tipus de vida.
- Marcos: Què farà per recuperar zones degradades com el Velòdrom o el Camp d’Esports? – Nosaltres vam proposar a l’inici del mandat un pacte per al civisme del qual tothom món fos còmplice, en què tothom estigués compromès amb la ciutat i sobretot els espais públics, que han de ser vigilats, preservats, ben mantinguts i ordenats.
- Josep Maria Castells: Té alguna preferència pel que fa al soci de govern? – En general, m’entenc amb tothom i puc parlar amb tothom. Ja ho feia quan estava al Congrés dels Diputats i quan he estat en el govern i he intentat fer-ho des de l’oposició. D’altra banda, el 28 de maig veurem quines són les fórmules de govern.
VISIÓ DELS ADVERSARIS
- Amb qui té menys coses en comú? Hi ha un partit polític amb què no tinc res en comú. Dit queda.
- Qui seria el més divertit en una nit de festa? Jo.
- Amb qui s’asseuria a prendre un cafè? Amb tots els que hi pugui haver un mínim en comú.
- Qui elegiria perquè fos el seu millor amic en una etapa universitària que dura 4 anys? Les amistats no sé si es poden construir quan estan en política...
- Si l’alcaldia passa per pactar amb altres candidats, quin és el primer a qui trucaria a la porta? Esperaré a veure com queda el mapa polític que ha triat la ciutadania.
- Creu que Miquel Pueyo ha estat un bon alcalde? No es pot governar des de la crispació i sense escoltar el ciutadà
