ELECCIONS
Tot per decidir a Lleida ciutat
Com fa quatre anys, els electors de Lleida ciutat acudeixen a les urnes sense que hi hagi un clar favorit a la victòria i amb més incertesa que aleshores sobre els possibles pactes postelectorals.
"El resultat més obert a Lleida.” Aquest era el titular que vam publicar en la prèvia de les anteriors eleccions municipals a la capital. Certament ho va ser, perquè ERC va guanyar el PSC per només 81 vots, tots dos van obtenir set edils i Junts, un menys. Quatre anys després, continua plenament vigent, perquè a priori no sembla que ni ERC ni el PSC puguin atansar-se a la majoria absoluta, ni que tampoc Junts no estigui en condicions de protagonitzar un sorpasso espectacular per fer el mateix.
A priori, les dos primeres forces són les que tenen més opcions d’aconseguir l’alcaldia, però està clar que guanyi qui guanyi necessitarà socis per governar, ja sigui amb un pacte estable de govern o amb suports puntuals. Pel que respecta a la resta de formacions, l’últim sondeig publicat per SEGRE apuntava que el PP, que parteix de dos regidors, tendeix a l’alça, pronosticava la desaparició de Cs, que en va obtenir tres el 2019, i que el Comú té opcions de mantenir els dos edils, però també el risc de quedar-se fora del ple municipal. Pel que respecta als partits que ara no tenen representació, l’ultradretà Vox és el que sembla tenir més números per entrar i la CUP també té possibilitats, mentre que Valents i Activem Lleida donarien una gran sorpresa si finalment aconseguissin representació
El repartiment d’edils pot ser molt diferent segons el nombre de formacions que entrin al ple
De fet, el nombre de partits que hi hagi al ple pot fer variar de forma decisiva el repartiment de regidors. Per a això, necessiten superar el 5% dels vots, de manera que l’abstenció també influirà en el resultat. Aquest factor i el de quin sigui el partit més votat seran determinants per conèixer el nom de l’alcalde que liderarà el govern.Cal tenir en compte que si no hi ha cap pacte que sumi els catorze edils necessaris per a la majoria absoluta, serà alcalde i formarà govern el número 1 de la llista més votada. Fa quatre anys, molt pocs dubtaven que el Comú s’aliaria amb ERC i Junts si era necessari per desbancar el PSC.
Ara, la seua nova alcaldable, Laura Bergés, ha mantingut en tot moment que si són decisius tot dependrà de quina és la representació de cada partit i de les ofertes que rebin. Esquerra i Junts, que han estat molt còmodes com a socis de govern després de la sortida del Comú, coincideixen a tancar la porta a un acord amb el PSC, mentre que els socialistes només proclamen d’entrada el seu veto a pactar amb Vox en el cas que els ultradretans entrin a l’ajuntament.
Del tripartit al bipartit en minoria
El mandat que ara acaba va començar amb un govern tripartit format per ERC, Junts i Comú que sumava 15 regidors, un més de la majoria absoluta. A començaments del 2021 es va quedar amb 14 quan Sergio González va deixar Junts i va passar a ser regidor no adscrit després que ERC i Comú qüestionessin contractes d’obres d’Esports. I el juliol d’aquell any el Comú va deixar el govern per discrepàncies sobre l’estratègia per parar el pla Torre Salses, per la qual cosa des d’aleshores el govern va passar a ser bipartit amb 12 regidors.