El PSC torna al camí de la victòria i Larrosa, a l'alcaldia per les urnes

Fèlix Larrosa va recuperar aquest diumenge l’alcaldia de Lleida per al PSC 4 anys després que la perdés a mans d’ERC. I de passada, la va aconseguir a les urnes després que només pogués exercir-la durant nou mesos arran de la marxa d’Àngel Ros l’estiu del 2018. El PSC obté 9 regidors, dos més, lluny de la majoria absoluta de 14, però sense que hi hagi cap alternativa viable que faci perillar la seua tornada el govern.

Els socialistes han tornat a guanyar després de quedar segons en els anteriors comicis a 81 vots d’ERC, quan sempre havien estat la força més votada des del 1979. Ara han rebut 12.979 vots, la qual cosa en suposa 252 menys que els 13.231 del 2019, però com que l’abstenció és bastant més alta, a nivell percentual pugen del 23,79% al 27,44%. L’altre gran guanyador és el PP, que per primera vegada des de la restauració de la democràcia és la segona força més votada, al davant d’ERC i Junts.

Passa de 2 a 5 edils, un menys que el seu sostre històric de 6 del 2011, amb més del doble de vots –de 3.416 a 7.348– el 15,53% del total, 9,5 punts més. Tot un reconeixement per al seu líder, Xavi Palau, que tindrà l’oportunitat de tenir incidència real en la governabilitat, a diferència del que va succeir el 2011, quan el PSC tenia majoria absoluta.En el capítol dels perdedors destaca ERC. Després que el 2019 conquerís l’alcaldia per primera vegada des de la Segona República, la candidatura liderada de nou per Miquel Pueyo ha perdut uns 6.200 sufragis i gairebé 9 punts percentuals, del 23,94% al 15,22%.

La desmobilització independentista li ha passat factura, però també els conflictes que ha tingut el govern aquest mandat en diversos barris, sobretot a Pardinyes amb l’alberg, i també amb entitats com l’AEM. Com a Esquerra, l’augment de l’abstenció i la pèrdua de pes de la qüestió nacional ha castigat Junts, en el govern durant aquests quatre anys, que perd gairebé 4.000 vots i 4,7 punts, del 19,23% al 14,51%. Toni Postius, en el seu tercer intent com a alcaldable, no ha aconseguit treure rèdit de la seua tasca al capdavant d’Urbanisme i de projectes com la nova estació d’autobusos o el polígon de Torreblanca.El tercer guanyador és la ultradretana Vox, que irromp a la Paeria amb dos regidors, amb Gloria Rico com a candidata.

Ha aconseguit 3.575 sufragis, un 7,56%, quan el 2019 es va quedar en menys de mil i en un 1,6%. Ara bé, la seua capacitat d’incidència serà gairebé nul·la, perquè els seus edils no seran decisius. Tampoc el del Comú, que aconsegueix salvar la seua presència en la persona del seu alcaldable, Laura Bergés, amb un 5,01% (el mínim necessari és el 5%), i 2.373 vots, menys de la meitat que el 2019, quan va obtenir dos edils i un 8,74%.La CUP s’ha tornat a quedar per segona vegada a les portes, amb un 4,58%, i s’ha vist fins i tot superada per la llista d’Activem Lleida, que amb un 4,77% i 2.258 sufragis, s’ha quedat a poc més de 100 per entrar en el ple. I com era previsible, Ciutadans s’emporta una gran patacada, de tres edils a cap i menys de 650 vots, un 1,34%, que contrasten amb els 5.521 i el 9,86% de fa quatre anys. Pitjor li ha anat a la seua antiga líder, Ángeles Ribes, ara amb Valents, amb 504 sufragis i un 1,06%.