HABITATGE ECONOMIA
La pujada de preus de la construcció s'alenteix però va ser del 12,7% l'any passat
A causa de l'encariment dels materials i l'energia, a més de l'elaboració i mà d'obra || Els que més han augmentat són l'acer corrugat, l'alumini, l'òxid de calci, el guix i el vidre
Bloc d’habitatges en construcció a la zona d’expansió de Copa d’Or.
Els costos de la construcció han pujat considerablement en els últims dos anys a causa de l’encariment dels materials i l’energia. Tot i així, el 2022 van començar a moderar el seu ritme de creixement. L’any passat es va tancar amb una pujada del 12,7% dels costos directes –el 80% de l’import total d’una construcció–, mentre que el 2021 van augmentar un 19%.
Així ho constata l’Índex de Costos Directes de la constructora ACR, que també té en compte els preus d’elaboració i la mà d’obra necessària per a les instal·lacions. Un dels materials que han experimentat un augment més gran és l’acer corrugat, que des del desembre del 2020 costa un 85,3% més, segons la Cambra de Comerç d’Espanya. El seu preu va assolir valors màxims l’abril de l’any passat, quan era un 157,02% més car que a finals del 2020.
El cost de l’acer corrugat va registrar el seu repunt més gran el mes de març de l’any passat, coincidint amb l’inici de la guerra a Ucraïna, quan va pujar de preu un 41,1% en només un mes. Al juliol es va estabilitzar i va tornar a uns valors similars als dels últims mesos abans de l’inici del conflicte.L’alumini també és un dels elements que més han pujat de preu. L’Institut Nacional d’Estadística (INE) indica que des del gener del 2021 fins al setembre de l’any passat va augmentar un 59,6%.
Tot i així, el maig del 2022 va arribar al seu pic i a partir de llavors el seu cost va començar a descendir. De maig a setembre, ho va fer un 8,7%.Segons el ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, els materials amb una variació anual més gran en els seus preus –amb dades relatives a aquest gener– són l’òxid de calci i el guix (39,18%), l’acer (28,36%) i el vidre (25,86%).Finalment, l’estudi d’ACR mostra que malgrat haver-se alentit en els últims mesos, els costos directes de construcció mantenen una tendència alcista que es va iniciar el 2015, arribant a encadenar 13 trimestres consecutius de pujades. Aquesta tendència es va trencar puntualment amb la crisi sanitària el 2020, any en què els costos de la construcció van baixar un 2,4% respecte al 2019.
L’augment de costos deixa obres públiques desertes
La pujada dels costos directes de la construcció provoca que diverses obres públiques quedin desertes, és a dir, que no hi hagi empreses que s’ofereixin a dur-les a terme. Així ho assegura Núria Cervós, presidenta del gremi de Constructors de Lleida. Indica que els preus s’han estabilitzat i “no hi ha variabilitats tan fortes com el 2022, però tots continuen a la franja alta”.
Situa el problema en la falta d’actualització dels projectes públics als preus actuals per part de les administracions. “Els preus de partida ja no són de mercat”, assenyala. “Si no s’encareixen els projectes, a les empreses no els surt a compte perquè tindrien pèrdues i, en conseqüència, molts processos públics queden deserts.” També critica que ja no es pugui reclamar via reial decret l’augment dels preus, una mesura que va finalitzar el 31 de desembre de l’any 2022.
Finalment, valora que el ciment és un els materials en què més noten l’augment del seu preu. Segons l’INE, entre el mes de gener del 2021 i el setembre del 2022 va pujar un 23,2 per cent.
