Un professor de la UdL ajuda a descobrir un antiviral que frena el SARS-CoV-2 i altres virus

Un professor i investigador de la Universitat de Lleida (UdL) ha participat en un projecte estatal que ha descobert que un polímer natural, que és una unió de macromolècules amb propietats químiques, té un potent efecte antiviral davant del SARS-CoV-2, que causa la covid. Una troballa testada amb ratolins que pot ser clau per combatre futures amenaces víriques en un treball que han liderat professors de la Universitat Autònoma de Madrid. L’investigador de la UdL és Gustavo Adolfo Ramírez, de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària, i la seua tasca ha estat analitzar les mostres del teixit pulmonar dels ratolins per corroborar l’efectivitat del polímer contra la covid.

L’estudi, que ahir va sortir publicat a la revista científica Frontiers in Microbiology, recalca que des de fa dècades que es coneix l’efectivitat de diversos polímers per combatre virus amb embolcall, com per exemple el VIH o l’herpes. La dificultat era que aquests arribessin a les zones infectades sense degradar-se, la qual cosa va fer que aquesta investigació decaigués amb el pas dels anys. Tanmateix, aquest grup d’investigadors van plantejar que, utilitzant una via d’administració inhalatòria, potser aquests polímers podrien assolir la superfície del teixit pulmonar sense degradació, impedint així l’entrada dels virus.

Una hipòtesi que va resultar vàlida i que va confirmar que el dextran sulfat, el polímer utilitzat per a l’experiment, va ser capaç d’inhibir la infecció dels ratolins als quals havien inoculat el virus de la covid. “Es va evidenciar que els canvis eren de menys gravetat, o no n’hi havia d’associats a la infecció, en els animals als quals es va administrar el polímer, per la qual cosa suggereixen que el dextran sulfat pugui ser considerat com a candidat a teràpia”, va assegurar Ramírez. Atès que aquests polímers són inespecífics, és probable que el dextran sulfat analitzat en aquest treball pugui ser eficaç no només davant del coronavirus, sinó també en altres virus respiratoris, com la grip o el virus respiratori sincitial (VSR).

“L’estudi demostra que aquests polímers són efectius, que són capaços d’arribar a teixit susceptible d’infecció sense degradar-se i això podria ser extrapolable a altres tipus de virus amb embolcall d’importància en humans”, va assegurar Ramírez. No obstant, encara queda per verificar si aquestes substàncies són innòcues i eficaces en els éssers humans.