SEGRE

SANITAT LABORAL

Contractats 45 metges estrangers en dos anys als hospitals i CAP de Lleida

La majoria de Llatinoamèrica, per la falta de professionals a Catalunya i Espanya

D’esquerra a dreta, Nathalie Colimon, Efrain García, Jenniffer Figuereo i Eliana Ysabel Duran, a Urgències, on treballen.

D’esquerra a dreta, Nathalie Colimon, Efrain García, Jenniffer Figuereo i Eliana Ysabel Duran, a Urgències, on treballen.AMADO FORROLLA

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Els hospitals Arnau de Vilanova i Santa Maria i els CAP de Lleida han contractat en poc més de 2 anys 45 metges estrangers al no trobar professionals a Catalunya i Espanya per cobrir les vacants. L'ICS preveu que aquesta tendència anirà a més en els pròxims anys. La majoria dels facultatius forans procedeixen de països llatinoamericans.

Els hospitals Arnau de Vilanova i Santa Maria i els centres d’Atenció Primària de Lleida han contractat 45 metges estrangers entre principis del 2021 i maig del 2023 al no poder cobrir les vacants amb professionals de Catalunya i de l’Estat. El 2021 van ser 13, l’any passat 23 i aquest, fins al maig, 9. Iolanda Tabarés, directora de Persones i Desenvolupament Professional de l’ICS a Lleida, afirma que “treballem activament en la recerca de professionals d’aquí, i si no els trobem els busquem fora”. “Aquestes xifres segur que aniran a més”, diu amb referència als propers anys.

Explica que la majoria venen de Llatinoamèrica, ja que al parlar castellà poden ser operatius des del primer dia, encara que reben formació per aprendre el català. La seua procedència està molt repartida, i entre els països més representats figuren Colòmbia, Mèxic, l’Equador, la República Dominicana, l’Argentina o Xile. Sobre la contractació en origen, Tabarés detalla que “hi ha països que ja fa temps que exporten professionals i on la gestió és més àgil, com Colòmbia, i d’altres on costa més”, però apunta que de mitjana es prolonga uns sis mesos.El servei que en contracta més és el de Medicina de Família, ja sigui per a ambulatoris o Urgències.

Aquests facultatius tenen homologada la titulació a l’arribar, però Tabarés precisa que pel que es refereix a l’especialitat, “es tarda molts anys”. Afegeix que la majoria “fa anys que treballaven en el seu país i el seu nivell de coneixements assistencials és bo, però al vindre d’una cultura molt diferent en determinades coses han de començar de zero”. “La seua actitud és tan bona que el que necessiten és un bon acompanyament i acollida inicials, pateixen un xoc cultural important, fet que de vegades pot confondre sobre la seua capacitació”, destaca.

“Estan acompanyats i tutoritzats perquè sàpiguen com funcionen els nivells a Urgències, el CUAP i la Primària o com funcionen les visites, és començar pràcticament de zero perquè l’hospital o la Primària de la qual provenen segur que és diferent dels nostres”, conclou.

“Els companys ens ajuden i la qualitat de vida aquí és millor”

Nathalie i Efrain són un matrimoni de metges colombians a qui els va sorgir l’oportunitat de treballar a l’Arnau a començaments del 2022 “per la necessitat de tenir una millor qualitat de vida”. Van arribar a Lleida al setembre. “Un amic ens va recomanar la ciutat. És a prop del mar i la muntanya, i té un hospital de referència en el qual podem aprendre moltes més coses”, explica Nathalie. “El primer que vam haver de fer va ser desaprendre i adaptar-nos a l’organització d’aquí”, afegeix Efrain.

“Afortunadament, tenim companys que ens ajuden quan ho necessitem”, assegura Nathalie. Viuen en una casa a Vilanova de Segrià, i valoren que “vivim en tranquil·litat. A Bogotà, la nostra ciutat d’origen, el ritme era molt més accelerat”, indica Efrain.

Per la seua part, Jenniffer va contactar des de República Dominicana amb el coordinador d’Urgències de l’Arnau, Oriol Yuguero, a començaments del 2022. “Em va dir que necessitaven més metges”, assenyala. Va iniciar els tràmits per venir al gener i va arribar a l’agost. “Adaptar-me va ser difícil perquè vaig venir sola i aquí les persones, el clima i fins i tot la professió són diferents. A Europa és tot més protocol·lari i organitzat, però m’he adaptat ràpid”, afegeix. Tant ella com Eliana vivien a Santo Domingo, la capital del país.

Coincideixen que “Lleida és molt més segura i verda”. Eliana diu que “venir va ser un repte molt gran perquè vaig arribar sola i embarassada de set mesos i mig. Al principi em va costar una mica adaptar-me perquè era un canvi molt gran, però l’acollida va ser molt bona”, indica.Els quatre metges coincideixen que la seua qualitat de vida ha millorat substancialment a Lleida, per la qual cosa no es plantegen tornar als seus països. “Enyoro la República Dominicana, però aquí la qualitat de vida és millor i el meu fill podrà tenir una millor educació”, conclou Eliana.

tracking