SEGRE

ENSENYAMENT PREINSCRIPCIÓ

Protesta de gairebé un centenar de famílies al no obtenir plaça a I3 als col·legis escollits a Lleida

Convoquen una concentració i diuen que els seus fills estaven admesos i van quedar fora per la reserva per a necessitats específiques || Educació analitzarà cas per cas i precisa que poden quedar vacants

Imatge d'arxiu de nens al passadís d'un col·legi de la capital

Imatge d'arxiu de nens al passadís d'un col·legi de la capitalSEGRE

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Gairebé un centenar de famílies han organitzat una protesta per dilluns vinent a les 17.30 hores a la plaça Ricard Viñes per denunciar que els seus fills no han entrat a I3 en els col·legis que havien escollit en la preinscripció per al pròxim curs, a causa de la reserva de places per a alumnes amb necessitats socioculturals o educatives. Una de les afectades va explicar que primer es van unir famílies de la Bordeta, però que el grup ja s’ha ampliat a 95 de tota la ciutat. Va relatar que al principi van aparèixer en les llistes d’admesos a les escoles elegides, per exemple Enric Farreny, Parc de l’Aigua, Alba, Episcopal i centres de Balàfia i Cappont.

Però després, afegeix, van rebre un correu electrònic que els comunicava que s’havien quedat fora, malgrat tenir els punts necessaris, per la reserva de places per a nens amb necessitats específiques. Creu que no hi ha hagut “transparència” i que si des del principi de la preinscripció haguessin sabut que quedaven per restar les places per a aquest col·lectiu d’alumnes haurien pres altres decisions. “Ens van dir que esperéssim al dia 12 per saber l’oferta definitiva i han ampliat les places per a nens amb necessitats perquè diuen que el 43% dels nascuts el 2020 en tenen”, apunta, i considera que “se’ns va enganyar amb les places i ara se’ns impedeix inscriure’ls al nostre barri i ens envien a un altre fora o a centres amb complexitat o ens diuen que anem a privats”.

A més a més, assenyala que al no obtenir plaça en els col·legis dels seus barris moltes hauran de modificar les condicions de les seues feines per anar a portar i a buscar la canalla. Per la seua banda, el director dels serveis territorials d’Educació, Claudi Vidal, va indicar que des de l’oficina d’escolarització “s’anirà treballant cas a cas”. Va argumentar que “cal esperar a veure les places alliberades de les reserves per a alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu que no s’acabaran matriculant i permetran atendre la llista d’espera”.

Així mateix, va remarcar que “el 92 per cent de les famílies han pogut entrar en una de les escoles que havien escollit en les primeres opcions”.En un altre ordre de coses, el sindicat USTEC-STEs va fer ahir una crida a “mantenir la mobilització” al sector, malgrat el canvi del conseller Josep Gonzàlez-Cambray per Anna Simó en la remodelació del Govern, i exigeix al president Pere Aragonès “un canvi de rumb en l’educació catalana”. Alerta que podria convocar noves vagues coincidint amb l’inici del pròxim curs.

Manifestació dilluns vinent a Ricard Viñes Famílies de Lleida els nens de les quals no han obtingut plaça en I3 a les escoles que van escollir han convocat una manifestació per a dilluns vinent dia 19 a les 17.30 hores a la plaça Ricard Viñes. Subratllen que tenen “dret” a elegir on escolaritzar els seus fills.

Catalunya supera la mitjana d’abandó escolar després de l’ESO

L’informe Propostes per a un pla d’acció per reduir l’abandonament escolar prematur a Espanya, elaborat per l’OCDE, aposta per reduir-lo per mesures com identificar els col·legis vulnerables o fomentar la inclusió, lluitar contra la repetició de curs, l’equitat d’alumnes entre pública i concertada i el benestar a les escoles. Es considera abandó escolar primerenc a la població d’entre 18 i 24 anys que va deixar d’estudiar després de l’ESO.

El secretari d’Estat d’Educació, José Manuel Bar, va dir que l’abandó escolar “és un enorme factor de risc i d’exclusió” i va recordar que la taxa a Espanya el 2008 va ser del 31,7% i es va rebaixar al 13,3% el 2021, encara que el 2022 hi va haver un “rebot efecte de la postpandèmia” i es va elevar al 13,9%. A Catalunya l’índex supera el 16%. Bar va admetre que “aquesta corba no ens satisfà perquè estem lluny de l’objectiu de situar-nos per sota del 9% abans de l’any 2030”.

tracking