URBANISME PATRIMONI
La Paeria de Lleida haurà de pagar 443.823 euros per un terç del camp de l'AEM
Sis vegades més del previst, import fixat pel Jurat d'Expropiació aplicant una directriu del Suprem || Per les altres dos terceres parts va abonar en total 218.705
Imatge d’un dels últims partits de l’AEM femení en el seu camp aquesta temporada.
La Paeria haurà de pagar finalment 443.823,91 euros per la tercera part del camp de l’AEM que encara no és de la seua propietat. Aquesta és la quantitat que ha fixat el Jurat d’Expropiació de Lleida en la seua última reunió després que una sentència dictada pel Tribunal Suprem fa uns mesos obligués a reiniciar el procés d’expropiació. D’aquesta manera, l’ajuntament haurà d’abonar ara més del doble del que va pagar en conjunt per les altres dos terceres parts, que van ser 218.705 euros, 104.305 per l’adquirida el 2005 i 114.400 per la comprada l’any passat després d’assolir un acord amistós amb el propietari, després que aquest renunciés a continuar pledejant.
La nova valoració del Jurat d’Expropiació obeeix que el Suprem va estimar parcialment el recurs de la propietària d’aquest 33% i va concloure que el sistema utilitzat inicialment per aquest organisme per xifrar l’import a pagar per part de la Paeria era incorrecte. En concret, havia fixat un preu de 68.546 euros aplicant un sistema de capitalització de rendes partint d’un cultiu potencial de pomeres, al ser el predominant a la zona i ser la instal·lació esportiva en sòl rústic. Tanmateix, el Suprem va determinar que el valor del sòl ha de calcular-se amb el “mètode de capitalització de la renda real o potencial de l’explotació esportiva” (el camp de futbol).
La sentència destacava que encara que la finca sigui en sòl rústic porta més de mig segle acollint un recinte esportiu. “Per tant, res no impedeix calcular el valor del sòl prenent en consideració per a això l’activitat esportiva que realment s’hi desenvolupa des de fa dècades i el manteniment de la qual constitueix en aquest cas, precisament, la causa expropiandi”, concloïa.Curiosament, la quantitat fixada pel Jurat d’Expropiació és major que la que la propietària havia reclamat davant del Suprem, de 382.937,69 euros. Aleshores, el tribunal va rebutjar concedir-li aquest import argumentant que mancava “de les dades necessàries per realitzar el càlcul del valor del sòl”, i que aquest càlcul havia de fer-lo el Jurat d’Expropiació a partir del sistema de valoració establert en la sentència.
