SUCCESSOS OPERATIUS
Vuit detinguts a Lleida d'una xarxa criminal de ciberestafes bancàries
Enganyen clients amb un SMS simulant ser el seu banc per obtenir les dadesd'accés a la banca online || Amb 45 víctimes i més de 75.000 euros
Agents de la Policia Nacional han desarticulat una organització criminal dedicada a la comissió d’estafes informàtiques amb un total de 27 detinguts, vuit dels quals en diversos municipis lleidatans. Fonts pròximes van assenyalar que els arrestos es van fer el mes de març en diverses poblacions com Lleida, Mollerussa o Tàrrega, i que els detinguts van declarar a la comissaria de la Policia Nacional a la capital del Segrià. Es tracta de set homes i una dona, amb edats compreses entre els 18 i 40 anys.
També hi ha una persona investigada en aquest cas. El grup es dedicava a cometre ciberestafes mitjançant tècniques d’enginyeria social, tipus smishing (que consisteix en l’enviament de SMS per part d’un ciberdelinqüent a un usuari simulant ser una entitat legítima) maquillada amb spoofing (pràctica que consisteix a suplantar la identitat electrònica d’una persona per ocultar la pròpia) que operava a tot l’Estat. Els detinguts estan acusats dels delictes d’estafa, blanqueig de capitals i pertinença a grup criminal.
La investigació es va iniciar al detectar-se un augment considerable de denúncies de clients d’una entitat bancària que havien estat estafats a través de la recepció de SMS enviats per part del banc que, sota una excusa, alertava d’un possible pagament fraudulent. A través d’aquest sistema arribaven a sol·licitar-los les dades d’accés a la banca online i fins i tot la firma digital, amb la qual cosa van aconseguir enganyar 45 persones a qui van estafar més de 75.000 €. Cadascun dels membres del grup tenia assignada una funció, i la baula més baixa era la figura que es coneix com a mules, reclutades perquè s’encarreguin de rebre els diners a través dels seus comptes o facilitant les seues dades a tercers. Aquest seria el cas dels detinguts a Lleida. El capital defraudat per la xarxa criminal era gestionat a través d’empreses d’intercanvi de diners Fiat i criptomonedes, així com Neobancs i Challenger Banks.