Alumnes de Lleida aprenen llatí seguint un mètode alternatiu

El llatí és una llengua més viva que mai a l’institut Ronda, on nou alumnes de segon de batxillerat i dotze de primer l’estudien d’una manera poc convencional: en comptes de memoritzar les llistes de paraules, les taules de declinacions o la gramàtica explícita –com es fa en gairebé tots els centres–, l’aprenen enfrontant-se directament a textos d’una forma “no artificial, utilitzant la llengua tal com és”. Així ho explica la seua professora, Neus Cabré, que també imparteix grec seguint aquest mètode alternatiu. Aquest sistema inductivocontextual d’aprenentatge va ser introduït pel professor danès Hans Henning Ørberg a la seua obra Lingua latina per se illustrata, publicada entre 1953 i 1961.

Proposa que els alumnes s’introdueixin al llatí a través de textos en què el vocabulari pot ser deduït gràcies al context, per la qual cosa poden entendre’l sense necessitar un diccionari o traducció prèvia.“Quan vaig acabar els estudis vaig descobrir que era incapaç d’entendre res sense l’ajuda d’un diccionari”, assegura Cabré. “En els meus primers anys com a docent, sentia que els meus alumnes no entenien res del que explicava”, afegeix. Tot va canviar fa uns sis anys, quan va descobrir aquesta metodologia per aprendre llatí i grec com a llengües modernes.

Té un grup amb una altra desena de docents de la demarcació que també les ensenyen utilitzant aquest sistema, i es troben una vegada al mes per compartir les seues vivències a les aules.“Aquest mètode em permet introduir estructures sintàctiques complicades, com els infinitius o els participis, a primer de batxillerat, quan l’habitual seria fer-ho a segon”, explica la professora. “A més, sento que els alumnes ho passen millor perquè entenen el que fan.” Així ho constaten l’Adrià, l’Andrea, l’Aroa i el Martí, quatre dels alumnes de segon de batxillerat del centre. “És més còmode i em motiva més”, explica l’Andrea.

“Entenent el que fem, estudiar la llengua després és molt més fàcil”, afegeix el Martí. “Al principi em va descol·locar una mica, però hem acabat adquirint una visió global del llatí”, assegura l’Aroa.Cabré valora que les humanitats “estan molt desprestigiades, gairebé ningú sap el que fem i no es percep la seua utilitat”. El mateix opinen els alumnes, als quals molts dels seus companys els diuen que “no serveixen per a res”.

Tot i així, Cabré hi veu un costat positiu: no haver de coordinar-se amb altres professors per establir el seu mètode docent, ja que és l’única professora de llatí del Ronda. “A més, en una classe de 30 alumnes seria impossible aplicar aquest mètode”, assegura.Davant d’aquesta “crisi de les humanitats”, l’institut Ronda introdueix a quart d’ESO l’itinerari Minerva, que orienta els alumnes cap a l’ús de les llengües, la literatura, l’art, la història i el pensament crític. Si cursen llatí o lrec, els alumnes poden participar en concursos literaris. Així mateix, el centre assegura que des que treballen amb aquesta metodologia els resultats dels seus alumnes a la selectivitat són superiors.

«Així s’entén molt millor el que fem, és més útil»

“Vaig escollir el batxillerat humanístic perquè sempre m’han agradat les lletres. He estudiat llatí seguint el mètode tradicional i aquest mètode nou, que m’agrada més sense cap dubte perquè s’entén molt millor el que fem i no hem de memoritzar taules perquè sí. Llegint textos i practicant la parla i l’escriptura li veig molta més utilitat i he acabat entenent com funciona aquesta llengua. Vull estudiar Ciències de l’Antiguitat a la Universitat Autònoma de Barcelona, així que estic convençut que haver après el llatí i el grec d’aquesta manera em serà molt útil per traduir textos. Si no se saben aplicar, saber-se taules de memòria no serveix per a res.”