Els propietaris d'habitatges d'una desena de municipis de Lleida hauran de limitar el preu del lloguer

El Govern ha ampliat de 60 a 140 els municipis amb zones tensionades pel preu de l'habitatge on els propietaris hauran de limitar el preu del lloguer. L'Executiu ha iniciat així el tràmit d'aplicació de la Llei 12/2023 amb l'objectiu que el preu del lloguer no pugi "de forma desmesurada". En els 140 municipis, on hi resideixen 6,2 milions de persones i 80% del total de la població catalana, hi ha 10 municipis lleidatans: Balaguer, Cervera, Guissona, Lleida, Mollerussa, la Seu d'Urgell, Solsona, Sort, Tàrrega i Tremp.

El DOGC publica aquest dijous l'anunci d'informació pública del procés de declaració que inclou la memòria justificativa per aplicar la mesura a més del doble de localitats previstes inicialment. La vigència de la declaració de zona tensionada serà de tres anys i es podrà prorrogar per anualitats. La Generalitat ha elaborat el llistat en què es declaren zones tenses i s'exposarà el text durant 20 dies per presentar les al·legacions i després que aquestes s'hagin resolt es presentarà la memòria definitiva al govern espanyol perquè hi doni el vistiplau i la llei pugui entrar en vigor definitivament.

D’acord amb l’establert en la Llei 12/2023, l’objectiu d’aquesta memòria és procedir a la declaració dels següents 140 municipis com a zona de mercat residencial tensionat: Abrera, Alella, Amposta, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Badalona, Badia del Vallès, Balaguer, Banyoles, Barberà del Vallès, Barcelona, Berga, la Bisbal d'Empordà, Blanes, Cabrera de Mar, Cabrils, Caldes de Montbui, Caldes d'Estrac, Calella, Calldetenes, Cambrils, Canet de Mar, la Canonja, Canovelles, Cardedeu, Castellar del Vallès, Castellbisbal, Castelldefels, Cerdanyola del Vallès, Cervelló, Cervera, Corbera de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Cubelles, Esparreguera, Esplugues de Llobregat, Falset, Figueres, les Franqueses del Vallès, la Garriga, Gavà, Girona, Granollers, Guissona, l’Hospitalet de Llobregat, Igualada, la Llagosta, Lleida, Llinars del Vallès, Lloret de Mar, Malgrat de Mar, Manlleu, Manresa el Masnou, Matadepera, Mataró, Molins de Rei, Mollerussa, Mollet del Vallès, Montcada i Reixac, Montgat, Montmeló, Montornès del Vallès, Móra la Nova, Olesa de Montserrat, Olot, Palafolls, Palafrugell, Palamós, Palau-solità i Plegamans, el Papiol, Parets del Vallès, Pineda de Mar, Polinyà, Porqueres, el Prat de Llobregat, Premià de Dalt, Premià de Mar, Puigcerdà, Reus, Ripoll, Ripollet, la Roca del Vallès, Roquetes, Rubí, Sabadell, Salou, Salt, Sant Adrià de Besòs, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Boi de Llobregat, Sant Celoni, Sant Climent de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Sant Esteve Sesrovires, Sant Feliu de Guíxols, Sant Feliu de Llobregat, Sant Fost de Campsentelles, Sant Fruitós de Bages, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Pere de Ribes, Sant Pol de Mar, Sant Quirze del Vallès, Sant Sadurní d'Anoia, Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Santa Coloma de Farners, Santa Coloma de Gramenet, Santa Margarida de Montbui, Santa Perpètua de Mogoda, Santa Susanna, Sarrià de Ter, la Seu d'Urgell, Sitges, Solsona, Sort, Tarragona, Tàrrega, Teià, Terrassa, Tiana, Tona, Torelló, Torredembarra, Torrelles de Llobregat, Tortosa, Tremp, Vallirana, Valls, el Vendrell, Vic, Viladecans, Vilafranca del Penedès, Vilanova del Camí, Vilanova i la Geltrú, Vilassar de Dalt, i Vilassar de Mar.

La Generalitat ha detectat que en els 140 municipis es compleixen els requisits que estableix la Llei estatal perquè siguin declarats zones tenses, com per exemple que la càrrega del cost del lloguer o l'hipoteca més les despeses i subministraments bàsics superin el 30% dels ingressos de les llars; o que el preu de lloguer o compra d'habitatge hagi experimentat els cinc anys anteriors a la declaració un creixement acumulat d'almenys tres punts percentuals superiors al creixement acumulat de l'índex de preus de consum de la comunitat autònoma corresponent. Amb tot, el lloguer dels nous contractes no podrà superar el preu del darrer contracte vigent en els últims cinc anys després de l'actualització anual. Si es tracta d'habitatges d'un gran tenidor (persona física o jurídica amb més de deu immobles urbans d'ús residencial), el preu del lloguer no podrà ser superior a l'índex de referència del preu del lloguer.