SERVEIS ESTUDI
L'aigua ha pujat un 120% en 14 anys a Lleida i ja és la sisena capital d'Espanya més cara
Segons un informe de l'OCU, el 2009 la despesa mitjana anual d'una família era de 201 euros i ara és de 442 || La Federació de Veïns diu que aquest encariment progressiu “resulta incomprensible”
Vista de l’exterior de l’estructura del gran dipòsit de 37.500 m3, ubicat entre Torrefarrera i Alpicat.
Lleida és la sisena capital de província de tot l’Estat amb el preu de l’aigua més car, una mitjana de 442 euros per família. Així ho indica un estudi de l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) difós ahir i que la situa com la segona capital catalana més cara, només superada per Barcelona (520 euros), mentre que a Tarragona és 7 euros més barata (435 euros) i a Girona és costa 114 euros menys (328). Respecte a la resta de capitals, Lleida només és superada per Múrcia (495 euros), Alacant (490 €), Palma (460 €) i Huelva (449 €).
Al contrari, és més cara que grans ciutats com Bilbao (411 €), Sevilla (391 €), València (388 €), Saragossa (284 €) o Madrid (253 €). La capital més barata és Guadalajara, amb 164 euros per família.L’estudi de l’OCU mostra el gran encariment progressiu que ha patit l’aigua a Lleida en els últims anys. Així, el 2009 el mateix informe situava Lleida al lloc 37 de totes les capitals, amb un cost anual mitjà de 201 euros per família.
En 14 anys, Lleida ha pujat trenta llocs al rànquing i l’import s’ha més que doblat, després d’augmentar un 120%. El 2016, l’OCU ja situava Lleida com la novena ciutat amb l’aigua més cara, amb un cost mitjà anual de 386 euros per família. Això significa que des d’aquest exercici l’increment ha estat de 56 euros.La Paeria va aplicar les principals pujades del preu el 2013 i el 2014, d’un 38% i un 35%, respectivament, després de la pròrroga de la concessió i la construcció de la nova canonada des de Santa Anna i els nous dipòsits. I el 2021, el 2022 i el 2023, va pujar un 3%, un 3% i un 1,5%, respectivament. Hi cal sumar l’augment del cànon de l’aigua de la Generalitat.
El president de la Federació d’Associacions de Veïns (FAV), Toni Baró, va reconèixer que “les xifres són les que són i són incomprensibles tenint en compte els recursos hídrics que tenim, no veiem bé que es pagui tant”. Baró va afirmar que aquest increment “podria ser perquè inclouen a la factura els costos de renovació de la xarxa, però no justifica aquest increment en els últims anys”.
Per això, el president de la FAV va dir que “potser ha arribat el moment de replantejar-nos el model de gestió”. Per un altre costat, Baró va criticar que ni la Paeria ni la concessionària Aqualia no informessin abans de l’atac cibernètic sofert el 30 de maig. “Haurien d’haver informat abans si es tracta d’un cas de robatori de dades d’usuaris”, va concloure.
La Paeria atribueix l’encariment a les inversions
L’ajuntament va assegurar ahir que a la factura de l’aigua “es repercuteixen inversions molt importants que garanteixen la qualitat de l’aigua”, que van remarcar que és “excel·lent” i que l’estudi de l’OCU pren unes xifres de consum per família que no són “les normals” i estan sobredimensionades. També van recordar que el 40% del cost total de la factura és el cànon que es paga a l’Agència Catalana de l’Aigua i que hi ha ciutats “que o bé no tenen aquesta taxa o la tenen molt més baixa”.
