Els millors resultats de Vox el 28-M a Lleida ciutat van ser al Secà, la Mariola i Llívia

El Secà (14,18%), la Mariola (12,34%) i Llívia (10,53%) van ser els barris lleidatans en què Vox va obtenir un millor resultat en les eleccions municipals del 28-M. A tota la ciutat, el 7,56% dels votants van optar per la formació d’extrema dreta, que va ser el segon partit que més vots va guanyar respecte al 2019. Encara que el separa una gran distància amb el PSOE i el PP, Vox va ser la tercera força més votada a Magraners (7,85%). D’una manera oposada, els seus pitjors resultats es van donar a l’Horta (3,87%), Joc de la Bola (4,24%) i Ciutat Jardí (4,91%).

En aquest sentit, el catedràtic Ferran Requejo assenyala que Vox aconsegueix el vot de les “classes acomodades que volen assegurar un nacionalisme fort per frenar l’esquerra i també de les classes més populars, frustrades i amb una reacció molt més emotiva, però a les classes mitjanes té molta menys incidència”. La seua anàlisi coincideix amb la de la historiadora Antonieta Jarne, que afegeix que “el seu sector més nacionalista està format per famílies tradicionalment franquistes, però són molt pocs” i que en el seu èxit electoral “hi ha un component molt important de l’emocionalitat, el component ideològic és una fantasia”

“Crec que l’auge de Vox no és una bombolla que explotarà com va passar amb Ciutadans perquè representa un espai ideològic diferent, però té el problema de ser un partit mitjà i l’Estat els dificulta molt la representació parlamentària pel nostre sistema electoral, que afavoreix el bipartidisme”, valora el catedràtic Jordi Matas. Afirma que “Vox té dos públics: un de més ideologitzat, amb un nivell d’estudis més elevats, i un altre en què predominen les classes populars de –sobretot– els suburbis urbans, amb nivells d’estudis més baixos.”

Amb tot, apunta que “no hi ha massa diferència entre el seu vot en zones rurals i urbanes”. Segons el catedràtic Pere Vilanova, “els votants de Vox que són fidels a la seua ideologia estan en via d’extinció i la seua presència en institucions encara és limitada, però el seu vot és completament interclassista i transversal en l’edat i el nivell de renda”.