Adeu després de tres anys a les mascaretes en residències, centres de salut i farmàcies

Les mascaretes deixen de ser obligatòries en centres sanitaris, sociosanitaris, residències i farmàcies, encara que continuen sent “recomanables” en aquests llocs i d’ús obligat en zones hospitalàries amb malalts crítics o immunodeprimits, quiròfans i unitats de cures intensives. Així ho va acordar ahir a la fi el Consell de Ministres i la mesura entrarà en vigor quan la publiqui el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) avui o demà i posarà fi a 1.207 dies de mascareta obligatòria.

Amb aquesta decisió, el Govern central dona per finalitzada la situació de crisi sanitària ocasionada per la pandèmia de covid-19, que va esclatar el març del 2020. L’Estat va decretar ús obligatori el maig d’aquell any i fins al febrer no va deixar de ser obligatòria en exteriors. A l’abril es va suprimir l’obligatorietat de portar-la en interiors, excepte en centres sanitaris i sociosanitaris i el transport públic, i en aquest últim es va eliminar el febrer del 2023.

L’acord d’ahir reafirma el del Consell Interterritorial de Salut del 23 de juny i l’informe del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries, que considera que la covid-19 “ha estat controlada i ja no suposa una situació de crisi sanitària a Espanya”. El ministre de Sanitat, José Miñones, va dir que “tanquem un episodi provocat per la pandèmia que ha causat estralls a tot el món” i va subratllar que la vacunació del 93% ha estat “essencial” per poder adoptar aquesta mesura. “És una notícia molt esperada, que s’ha postergat molt”, va afirmar la presidenta del Col·legi de Farmacèutics de Lleida, Maria Enrique-Taracón.

Creu que no tenia sentit mantenir les mascaretes a les farmàcies, ni per a treballadors ni per a usuaris, i va afegir que s’acabaran les “tensions” amb persones que no en portaven. Per la seua part, la presidenta de l’Associació Catalana de Recursos Assistencials, Cinta Pascual, va considerar “molt positiu” que la mascareta ja no sigui obligatòria als geriàtrics per a professionals i familiars de residents. “Implicava un impediment”, va indicar, i va remarcar que ara es podrà recuperar la comunicació “cara a cara”.

Només dos ingressats per covid a l’Arnau i baixen els casos als CAP

Malgrat el final de l’obligatorietat de les mascaretes, l’acord del Consell de Ministres apel·la a la “cultura de la responsabilitat”. “Diem, sense abaixar la guàrdia, adeu a la pandèmia que ha marcat les nostres vides”, va incidir el ministre José Miñones. Va argumentar que la situació epidemiològica és “totalment diferent” i des del novembre del 2022 dona mostres d’una tendència decreixent.

Les hospitalitzacions per covid a nivell estatal suposen l’1,06%, i la presència a l’UCI, el 0,99%. De fet, a l’Arnau de Vilanova només hi ha actualment dos pacients ingressats per covid. Així mateix, el nombre de casos de coronavirus diagnosticats en l’Atenció Primària a la regió sanitària de Lleida ha descendit un 14,9% en una setmana (de 114 a 97 casos) i porta sis setmanes seguides en descens, segons el web del Sistema d’Informació per a la Vigilància d’Infeccions a Catalunya (SiViC).

A l’Alt Pirineu i Aran també disminueix la seua incidència.

Per la seua part, el Col·legi de Farmacèutics de Lleida assegura que la venda de tests d’antígens ha caigut en picat. Apunta que van registrar un petit repunt per Setmana Santa, però recalca que en l’actualitat és “testimonial”.

Salut ofereix dades per explicar els efectes de la calor en la població

El Sistema d’Informació per a la Vigilància d’Infeccions a Catalunya (SiViC), que informa sobre covid-19, grip i bronquiolitis, incorpora des d’ahir informació sobre patologies causades per estreptococs (un grup de bacteris), com faringitis, escarlatina i impetigen (una infecció superficial de la pell).

A la regió sanitària de Lleida, els casos de faringoamigdalitis baixen en una setmana de 61 a 473; els de faringoamigdalitis bacteriana, de 269 a 10; i els d’escarlatina, de 22 a 10. Pugen els d’impetigen de 44 73. El web també ofereix des d’ara el nombre d’urgències hospitalàries, defuncions i mitjanes de les temperatures, dades que poden ajudar a explicar els efectes de la calor en la població, sobretot entre les persones vulnerables, com la gent gran.

Publica l’evolució de la temperatura màxima i mínima de les últimes setmanes comparades amb dades històriques, així com les urgències totals i les defuncions, però no específicament per calor. No obstant, es podrà constatar si la mortalitat s’incrementa coincidint amb temperatures extremes. De moment, no s’han detectat variacions esperades ni de la mortalitat ni de les urgències.