LLEIDA CIUTAT
L'etern pla de l'estació de Lleida
L'ajuntament de Lleida va aprovar el pla de l'estació, que ha d'unir Pardinyes amb el centre urbà, ja fa 21 anys, però no s'ha portat a terme, entre altres coses, per falta d'inversió del Govern central i Adif.
El tram de vies que està pendent de cobrir entre l’estació i el carrer Comtes d’Urgell.
El desenvolupament del pla de l’estació i el consegüent cobriment de vies entre Comtes d’Urgell i la terminal és una de les assignatures pendents en matèria d’urbanisme a Lleida ciutat. I hi té molt a veure l’ens públic Adif, que depèn del ministeri de Transports i que és propietari del 78% de les 16,1 hectàrees de superfície incloses en aquest pla. Van ser precisament Adif i la Paeria –a través de l’Empresa Municipal d’Urbanisme– els que van costejar a parts iguals les obres de cobriment de les vies entre Corts Catalanes i Comtes d’Urgell, executades entre els anys 2006 i 2010.
Encara que mai van detallar les xifres exactes, cada institució va finançar entre 20 i 25 milions d’euros, que teòricament havien de recuperar a partir de les plusvàlues que generaria el desenvolupament del pla de l’estació. Però l’esclat de la crisi immobiliària va fer inviable aquesta previsió.Les retallades que va comportar també van deixar en no res el conveni que Generalitat i Paeria van firmar el 2007 amb el Govern central que, entre altres actuacions, preveia dur a terme a curt termini el cobriment del tram de vies entre Comtes d’Urgell. Llavors, i com a alternativa, també es va negociar que aquesta obra es financés amb la partida d’inversions extra que estava contemplada en la disposició addicional tercera del nou Estatut, la qual cosa tampoc va tirar endavant.
El pla de l’estació es remunta a fa ja més de dos dècades, ja que la seua primera versió va ser aprovada el juliol del 2002. El maig del 2008 el ple de la Paeria va donar el vistiplau a una segona que tampoc va tirar endavant. En aquell moment, Adif ja havia adjudicat a Metrovacesa construir un centre comercial a sobre del nou pàrquing subterrani i al costat de Príncep de Viana.
Havia de denominar-se Vialia, però no va arribar ni a posar-se la primera pedra. Com tampoc es va posar la del centre comercial que la Paeria va treure a licitació en l’espai ubicat entre les vies i els carrers Roger de Llúria i Comtes d’Urgell. Només hi va haver una oferta, d’una societat de comerciants locals, que l’ajuntament va desestimar per no complir els requisits mínims.Després d’anys d’impàs, va ser durant la segona part de l’anterior mandat municipal quan el llavors tinent d’alcalde d’Urbanisme, Toni Postius, va apostar per desencallar el pla de l’estació amb una nova proposta, destacant que Adif havia firmat un acord que donava llum verda a la Paeria a gestionar tots els tràmits necessaris.
Finalment, el ple de la Paeria va aprovar el mes de febrer passat aquesta tercera versió amb els vots a favor d’Esquerra, Junts (llavors al govern) Comú, Partit Popular i Ciutadans, i sense cap en contra, ja que el PSC i els regidors no adscrits es van abstenir. La idea era treure’l a concurs perquè algun operador assumís els dos-cents milions d’inversió estimada per posar en marxa un centre comercial i cobrir les vies.Una consultora local, Smart Habent, va difondre en els dies previs a les eleccions municipals un projecte per construir un gran centre comercial que inclouria el cobriment de les vies amb una inversió total de 200 milions, amb la Societat de Centres Comercials d’Espanya com a soci estratègic. Tanmateix, el nou govern del PSC dubta que sigui viable econòmicament (vegeu el desglossament) per la qual cosa és improbable que el pla surti a concurs a curt termini.
La Paeria aposta perquè l’Estat assumeixi el cost de cobrir les vies
El nou alcalde, Fèlix Larrosa, ha posat en dubte públicament la viabilitat econòmica del nou pla de l’estació, al veure més que difícil que un operador privat pugui assumir una inversió tan abundant que permeti finançar el centre comercial, el cobriment de les vies i cobrir l’aportació que van fer Adif i Paeria. Per això, la seua proposta és la de reclamar al Govern central que assumeixi com a mínim part del cobriment de les vies al seu pressupost d’inversions, en la línia del que ha fet en altres ciutats. “Hi ha el sentiment generalitzat que és inviable que un operador comercial pugui assumir també aquesta inversió, per a això faria falta un artefacte gegant que possibilités una gran facturació, i nosaltres el que volem és que hi hagi un espai urbà que combini zones per als vianants, de serveis, lleure i comercials, que sigui una àrea que connecti rambla Ferran i Pardinyes”, destaca.
Larrosa afegeix que aquesta operació també hauria de comptar amb la participació activa de la Generalitat, per exemple per facilitar tots els tràmits urbanístics.L’alcalde té previst reunir-se en les properes setmanes amb els responsables d’Adif per conèixer quina és la seua postura sobre el pla de l’estació. Així mateix, farà el mateix amb els de Renfe per reclamar millores en el seu servei a la ciutat, com que el nou AVE a França pari a Lleida, i per aclarir les seues intencions de cara a poder posar en marxa un pla de Rodalies.
