EN JOC PER A LLEIDA
Torni vostè demà: La falta de treballadors de l'administració de l'Estat a Lleida, un problema que ja és endèmic
Imatge de la protesta dels treballadors de l’administració de Justícia a Lleida al maig davant la subdelegació del Govern.
Tràmits com donar-se d’alta a la seguretat social, sol·licitar hora per renovar un permís, demanar una prestació o actualitzar dades sobre la pensió han arribat a convertir-se en un malson per a molts ciutadans, en gran manera per la falta de treballadors en l’administració de l’Estat (ADE). I és que tots hem sentit alguna vegada l’expressió de “torni vostè demà” perquè ja no queden cites disponibles, de vegades fins d’aquí a diverses setmanes o fins i tot mesos. Aquesta situació s’ha fet més que evident a Lleida, ja que actualment hi ha 755 treballadors a les diferents oficines de l’administració estatal (a més de policies, militars i personal de Justícia) quan fa una dècada superaven el miler.
Així ho asseguren els sindicats, que assenyalen que, després d’“anys de malson i retallades” durant el Govern de Mariano Rajoy, la situació ha millorat després de l’arribada de Pedro Sánchez a la Moncloa. Tanmateix, recalquen que el problema està lluny de solucionar-se. “Estem a punt del col·lapse, la situació és dramàtica, no podem ni cobrir els serveis mínims.” Així de clar es mostra Modesto Berciano, portaveu del sindicat CSIF, que en les últimes setmanes i mesos ha liderat les protestes i vagues dels treballadors de l’administració de Justícia.
Afirma que des de fa anys que aquest sector viu “una tempesta perfecta, perquè la gran majoria dels seus treballadors s’està jubilant i això va coincidir amb anys de retallades en què no es cobrien la majoria de les baixes”.
La situació es repeteix a totes les oficines estatals a Lleida. “A Fogasa queden dos funcionaris que no tenen lletrat des de fa anys, a Muface en queden tres per atendre a 6.000 funcionaris mutualistes, a la Comissaria hi ha deu treballadors quan n’hi hauria d’haver 28 i a la resta d’oficines la falta de personal és clamorosa i la seua situació, insostenible”, va assegurar el portaveu sindical de CSIF.A finals de l’any passat, aconseguir cita a la Seguretat Social de Lleida era una missió impossible per als usuaris de les comarques del pla, que per tramitar la jubilació o una incapacitat havien de reservar cita a Tremp o la Seu. No era possible a les de Lleida ciutat, ni tampoc a les de Tàrrega ni a les de Balaguer. Aquesta setmana, en canvi, era possible trobar hora en un termini inferior a deu dies a la capital de Segrià i altres oficines de la província.
Com s’ha arribat a aquesta situació i per què no es cobreixen places? Per a Josep Ramon Serrado, de la UGT, el problema és que “la majoria de funcionaris van entrar a treballar molt joves als anys vuitanta i ara es jubilen tots de cop, poques persones demanen treballar a Lleida i els que volen fer oposicions aquí ho fan per anar a la Generalitat, amb millors salaris i condicions”. És per això que tots els sindicats han plantejat als últims subdelegats del Govern a Lleida, Imma Manso (PP) i José Crespín (PSC), que ho és des del 2019, obrir una borsa de treball per cobrir les vacants estatals amb treballadors de Lleida, així com equiparar els seus salaris amb els de la Generalitat per fer-los més “atractius”. Una proposta que mai ha rebut resposta, asseguren.
Serrado reconeix que des del 2019 “la situació ha anat millorant i hi ha hagut convocatòries per cobrir places i jubilacions pendents de fa anys, però queda molt per fer. Es podria dir que hem passat de l’infern al purgatori, que ja és alguna cosa”, va concloure el portaveu sindical.
Un dèficit que a poc a poc s’intenta pal·liar a base d’oposicions
La falta de treballadors de l’administració de l’Estat no només a Lleida, sinó a totes les províncies, és una problemàtica que en aquest últim mandat el Govern ha intentat pal·liar traient concursos d’oposicions. Una prova d’aquesta millora és que el 2012 hi havia 2.685.837 treballadors en l’administració de l’Estat, mentre que el mes de juliol de l’any passat eren 2.731.117, de manera que s’han augmentat en 45.280. No obstant, aquest balanç positiu podria ser-ho encara més si no hagués estat per les retallades de personal que hi va haver durant els governs del Partit Popular de Mariano Rajoy. I és que en sis anys van desaparèixer 124.454 llocs de treball, un fet que a Lleida també es va notar, passant dels més d’un miler d’empleats estatals als 755 actuals.
Així ho va remarcar el subdelegat del Govern a Lleida, José Crespín, que va avançar dimarts passat “l’oferta més gran d’ocupació pública de la història” amb 39.574 places, la majoria de les quals seran per cobrir jubilacions, però 8.625 serviran per crear ocupació neta. El gruix dels llocs oferts correspon a l’administració de l’Estat, amb 29.818 places, de les quals 19.947 són de lliure ingrés i 9.871 de promoció interna.Val a recordar que els treballadors de les administracions públiques a Lleida representen el 17% dels treballadors de tota la demarcació amb 25.565 i l’any passat la plantilla pública va augmentar un 2,5%. L’increment percentual més gran correspon a les administracions locals, que han passat de 7.000 a 7.247.
