Mercadillos entre l'espasa i la paret

Els mercadillos no són simples espais on es compren i venen productes, sinó que suposen “un punt de trobada per establir relacions socials, molta gent s’ho passa bé visitant les parades i crea vincles amb els venedors”. Així ho defensa el vicepresident de l’associació de comerciants ambulants de Ponent, Paco Salazar. A Lleida n’hi ha dos –els dijous al pàrquing del Camp d’Esports i els dissabtes al costat del pavelló Barris Nord a Pardinyes– i l’associació de comerciants tem que en uns anys acabaran desapareixent.

“Ja no veig els mercats com un projecte de vida, s’estan morint”, assegura Salazar. Atribueix les causes al canvi de model de distribució –l’aparició de grans supermercats i la irrupció de la compra on line– i a l’encariment dels productes. Un fet indicatiu que ho prova és que no existeix cap llista d’espera per posar una parada.

La Paeria explica que “hi ha interès, gent que demana informació, però no es fa perquè a les parades s’accedeix mitjançant un concurs públic de les llicències de venda no sedentària”.

Moltes peces de roba s’arriben a vendre per tres euros perquè són de segona mà

La principal demanda de l’associació és reduir a la meitat les seues taxes durant uns anys. Salazar apunta que “continuen sent molt altes, hem de donar-li la volta perquè hem reduït les nostres entrades econòmiques, molts comerciants depenen d’ajuts socials i els resulta difícil subsistir”. Explica que la taxa municipal per posar una parada als mercats és d’uns 150 euros mensuals, depenent dels metres de la parada, i calcula que les despeses mitjanes d’un venedor són de 800 euros al mes.

“Provaré d’asseure’m amb l’alcalde i amb els d’altres municipis amb grans mercats per buscar fórmules de subsistència”, afegeix. Per la seua part, l’ajuntament indica que no es donen casos d’haver d’expulsar algú per impagament de les quotes i detalla que “mirem de buscar una solució si hi ha algun cas que presenta algun problema de solvència en un moment determinat”.Salazar indica que molts productes de roba es venen per 3 euros perquè són de segona mà i que la majoria de persones que freqüenten aquest tipus de parades solen ser “immigrants i persones amb menys recursos que busquen preus molt baixos”. Assegura que molts joves van a alguns com el de Torrefarrera, però “la majoria de clients als de Lleida tenen quaranta anys d’edat o més”.

Així mateix, apunta que el fet que la majoria de paradistes siguin d’ètnia gitana “ha afavorit molt la seua integració”.Al mercat del Camp d’Esports hi ha 155 parades: 130 d’equipaments de la persona i la llar –principalment roba–, a banda d’una entrepaneria i 24 parades de fruita i verdura. D’aquests, 12 són de revenedors i l’altra meitat són de proximitat. Al mercat de Barris Nord són 160 les parades de roba i 56 les de fruita i verdura (21 de revenedors i 35 de productors de proximitat), que amb una rostidoria i una entrepaneria sumen 218 parades.