Segon estiu sense llits tancats als hospitals per l'alta activitat

Els hospitals Arnau de Vilanova i Santa Maria no tancaran llits aquest estiu, per segon any consecutiu i al contrari del que era habitual durant les vacances estivals. Així ho confirmen fonts de l’ICS, que afirmen que “només tanquem llits per un curt temps i de forma molt puntual per reparacions i raons de manteniment, però la resta continuen oberts i en funcionament normal”. Els sindicats ho ratifiquen i expliquen que es deu a l’alta activitat i a l’objectiu de reduir les llistes d’espera, però CCOO assenyala que la meitat de quiròfans de l’Arnau no funcionaran a l’agost.

Els únics llits que es van tancar l’estiu passat van ser els de mitja planta de Traumatologia a l’Arnau, mentre més de 150 solien estar fora de servei en anys anteriors. L’any passat es va decidir mantenir-los gairebé tots operatius per recuperar activitat retardada per la pandèmia i per mitigar l’alta pressió a Urgències.Una de les causes per no frenar l’activitat dels hospitals durant l’estiu són les altes llistes d’espera que pateix la sanitat pública. Els 1.146 pacients que aquest juny estaven pendents d’una intervenció de cataractes als hospitals lleidatans estan esperant 78 dies de mitjana per ser operats.

En canvi, el juliol del 2022 n’hi havia 1.018 que esperaven 84 dies de mitjana. Així mateix, aquest juny eren 109 les persones que esperaven 65 dies de mitjana per posar-se una pròtesi de maluc, mentre que 301 pacients estaven en llista d’espera per posar-se una pròtesi de genoll, amb una demora mitjana de 110 dies. Les xifres són lleugerament inferiors a les de l’any passat, quan 136 pacients esperaven 88 dies de mitjana per operar-se el maluc i 342 persones, 124 dies per operar-se el genoll.Tot i així, 1.146 persones estaven pendents el mes passat d’una operació del sistema nerviós perifèric i el seu temps d’espera mitjà és de 312 dies, gairebé un any.

Són destacables també els 420 dies de mitjana que 350 pacients esperaven al juny per a una cirurgia instrumentada del raquis (la columna vertebral) o l’any d’espera mitjà per a les intervencions d’hèrnia discal. El servei d’Obstetrícia i Ginecologia de l’hospital Arnau ha incorporat recentment la tècnica de la radiofreqüència per tractar miomes uterins, els tumors benignes més freqüents en dones. Amb aquest mètode s’aconsegueixen reduccions d’entre el 60 i el 80% del seu volum i es millora l’evolució en més del 90% de casos.

La radiofreqüència consisteix a aplicar al mioma un corrent elèctric d’alta freqüència a través d’un elèctrode, per via transvaginal, que provoca una necrosi coagulativa del mioma. El teixit necròtic es reabsorbeix posteriorment. Laura Melé, facultativa especialista del servei de Ginecologia, explica que és una tècnica mínimament invasiva que es pot aplicar amb una sedació superficial, per la qual cosa les pacients no han d’ingressar a l’hospital.

“L’estada de les pacients és d’entre dos i quatre hores, i la seua recuperació és excel·lent”, explica Melé. La doctora Elvira Mestres afirma que “els símptomes associats a la patologia, que sobretot es manifesten amb sagnies molt abundants durant la menstruació, desapareixen ràpidament i les pacients noten una gran millora al cap de dos cicles menstruals”. Afegeix que “la taxa de complicacions després del procediment és extremament baixa i, en gairebé tots els casos, la pacient pot fer vida quotidiana l’endemà”.