Pardinyes: de barri obrer a residencial

Aquesta setmana va començar la demolició de la fàbrica de galetes Virginias, un dels últims records del passat de Pardinyes, un barri d'orígens industrials que ha patit una transformació radical i ha crescut en habitatges i serveis. “Abans érem un poble, ara el barri d'una capital”, resumeix l'històric líder veïnal Jacinto Pernia.

El barri de Pardinyes s’ha acomiadat aquesta setmana d’un dels últims vestigis que quedaven del seu passat industrial: la fàbrica de galetes Virginias. Un edifici icònic que el 2019 va posar fi a vuitanta anys d’activitat ininterrompuda i sent una de les indústries “més dolces” del barri.

Però no l’única, ja que, com diu Joan Torné, l’actual president de l’Organització de Veïns de Pardinyes (Orvepard), “era un barri meitat industrial i meitat Horta, allà on no hi havia fàbriques o instal·lacions ferroviàries teníem horts i cultius i vivíem d’esquena a la ciutat, com si fos un poble”. No obstant, el panorama ha canviat radicalment en unes dècades i les indústries i les instal·lacions logístiques i de transport van ser substituïdes per blocs d’habitatges, col·legis, parcs i mercats. “La transformació ha estat brutal, tant que fins i tot als que l’hem viscut ens costa assimilar la magnitud de com ha canviat el nostre barri”, reconeix Jacinto Pernia, històric dirigent veïnal de Pardinyes.

Va participar activament en la lluita perquè retiressin els dipòsits de gas que hi havia on ara hi ha el carrer Xavier Puig i Andreu i el Barris Nord. “Vam fer molta feina per implicar la gent i la vam reclamar per tots els mitjans fins que al final els dipòsits se’n van anar i van arribar els habitatges.” D’altra banda, Pernia remarca que “hem passat de ser un barri obrer semindustrial a un de residencial i de serveis”. Per la seua part, Torné lamenta que la Paeria “no hagi fet res per poder mantenir el patrimoni d’aquella època, com la Virginias, les sitges del Senpa o altres indústries històriques”.

Per recordar el seu passat industrial, Orvepard ha inaugurat una exposició de fotos històriques del barri que podrà veure’s a la seua seu fins a finals del mes d’octubre.Cal destacar que al solar de Virginias es construirà una residència. “Una metàfora perfecta de l’evolució del nostre barri”, conclou Jacinto Pernia.

“La transformació es va aconseguir a base de ser molt pesats”

Jacinto Pernia, històric dirigent veïnal de Pardinyes, recorda que una de les claus per a la transformació del barri va ser la unió veïnal. “En general la majoria dels veïns érem molt joves i volíem fer moltes coses, i vam començar per voler millorar els nostres carrers.” D’aquesta forma i a base de “paciència i de ser molt pesats”, el moviment veïnal va anar guanyant múscul en les seues reivindicacions. “Un any veies que es retirava una fàbrica, a l’any següent, una altra i a poc a poc anàvem guanyant en serveis com escoles, el CAP o el pavelló”. És per això que Pernia diu que, “malgrat que qualsevol temps passat ens pugui semblar millor, si mirem enrere, podem estar molt orgullosos del que hem fet pel barri i la seua transformació”.

Per a Pernia, aquest sentiment veïnal que va sorgir als anys seixanta, setanta i vuitanta encara continua molt viu. “Les protestes que hi ha hagut demanant la residència demostren que es continuen reivindicant millores per al barri, la qual cosa m’emociona”, conclou.

“La transformació es va aconseguir a base de ser molt pesats”

Jacinto Pernia, històric dirigent veïnal de Pardinyes, recorda que una de les claus per a la transformació del barri va ser la unió veïnal. “En general la majoria dels veïns érem molt joves i volíem fer moltes coses, i vam començar per voler millorar els nostres carrers.” D’aquesta forma i a base de “paciència i de ser molt pesats”, el moviment veïnal va anar guanyant múscul en les seues reivindicacions. “Un any veies que es retirava una fàbrica, a l’any següent, una altra i a poc a poc anàvem guanyant en serveis com escoles, el CAP o el pavelló”. És per això que Pernia diu que, “malgrat que qualsevol temps passat ens pugui semblar millor, si mirem enrere, podem estar molt orgullosos del que hem fet pel barri i la seua transformació”.

Per a Pernia, aquest sentiment veïnal que va sorgir als anys seixanta, setanta i vuitanta encara continua molt viu. “Les protestes que hi ha hagut demanant la residència demostren que es continuen reivindicant millores per al barri, la qual cosa m’emociona”, conclou.

Baró de Maials, de carrer de poc més de 400 metres a una avinguda estratègica

“Unir Pardinyes amb Balàfia? Quina barbaritat.” Això és el que deien molts veïns als anys vuitanta i noranta quan es va començar a projectar aquesta gran aposta urbanística. “Baró de Maials acabava a l’encreuament amb Camí de Corbins i Balàfia semblava que era a l’altra punta de la ciutat”, recorda Jacinto Pernia. Però Baró de Maials va passar de tenir 400 metres de longitud a ser una avinguda d’1,4 quilòmetres. Fins fa pocs anys, el carrer acollia l’empresa Piensos Dies, que va donar peu a un gran edifici d’habitatges en el qual ara hi ha una sucursal bancària als baixos. Pernia conclou que ningú no podia imaginar-se el gran canvi que experimentaria tota aquesta zona.

Baró de Maials, de carrer de poc més de 400 metres a una avinguda estratègica

“Unir Pardinyes amb Balàfia? Quina barbaritat.” Això és el que deien molts veïns als anys vuitanta i noranta quan es va començar a projectar aquesta gran aposta urbanística. “Baró de Maials acabava a l’encreuament amb Camí de Corbins i Balàfia semblava que era a l’altra punta de la ciutat”, recorda Jacinto Pernia.

Però Baró de Maials va passar de tenir 400 metres de longitud a ser una avinguda d’1,4 quilòmetres. Fins fa pocs anys, el carrer acollia l’empresa Piensos Dies, que va donar peu a un gran edifici d’habitatges en el qual ara hi ha una sucursal bancària als baixos. Pernia conclou que ningú no podia imaginar-se el gran canvi que experimentaria tota aquesta zona.

La Doux, una fàbrica de pinsos que va donar pas a una plaça

Com si d’una evolució natural es tractés, les fàbriques de Pardinyes van canviar progressivament en blocs d’habitatges i zones verdes. Un dels exemple més clars és el de la fàbrica Doux, l’antiga Piensos Porta. Va tancar el juliol del 1998, després que els seus titulars venguessin els terrenys a una promotora local. Ara és una zona verda envoltada de tres blocs amb 150 habitatges.

“A poc a poc vam anar omplint els solars buits que deixaven les fàbriques que marxaven del barri per habitatges, la qual cosa va motivar que més gent volgués venir, i això ens va fer guanyar molta població”, recorda Jacinto Pernia.

Les instal·lacions ferroviàries i de gas, les ‘cicatrius’ de Pardinyes

Ara tenim els dipòsits de gas al polígon, però fa uns anys es trobaven a l’espai que ocupen el pavelló Barris Nord i el mercadillo de Pardinyes. I és que els grans dipòsits de la fàbrica de gas eren un símbol de l’skyline del barri i no es van traslladar fins a l’any 1988, després d’una llarga reivindicació veïnal.

Per un altre costat, una altra instal·lació icònica i que també es veia a la distància al barri de Pardinyes era “el corredero”, la zona on descansaven les locomotores i vagons abans o després dels seus viatges. No és casual que Pardinyes rebés el sobrenom de “barri dels ferroviaris”.

L’icònic edifici es convertirà en una residència per a la tercera edat de 140 places

“Recordo que quan passaves a prop de la Virginias t’arribava una olor a galetes que es complementava amb la que procedia de la planta de cafè i amb això ja et donaves per esmorzat.” Una anècdota de Torné que perfectament podia fer pròpia qualsevol veí de Pardinyes. I és que per alguna cosa la Virginias era coneguda per ser la fàbrica “més dolça” de la ciutat. Va funcionar de forma ininterrompuda durant més de vuitanta anys fins que el 2019, la seua propietària, Industrias Rodríguez, va vendre la marca a un empresari d’Agramunt, que va decidir tancar-la.

Des d’aleshores i fins fa tot just uns mesos que la fàbrica estava completament desmantellada i va ser okupada diverses vegades. Precisament, l’edifici es va cremar el gener passat després que unes persones que es van colar a l’interior fessin un foc. Va ser llavors quan la nova propietat de la finca, la promotora Ratisbona, va demanar a la Paeria una ordre de demolició per tirar l’icònic edifici.

Cal destacar que ara al seu lloc s’alçarà una residència per a la tercera edat que serà de titularitat privada, tindrà unes 140 places i crearà uns seixanta llocs de treball.

L’icònic edifici es convertirà en una residència per a la tercera edat de 140 places

“Recordo que quan passaves a prop de la Virginias t’arribava una olor a galetes que es complementava amb la que procedia de la planta de cafè i amb això ja et donaves per esmorzat.” Una anècdota de Torné que perfectament podia fer pròpia qualsevol veí de Pardinyes. I és que per alguna cosa la Virginias era coneguda per ser la fàbrica “més dolça” de la ciutat.

Va funcionar de forma ininterrompuda durant més de vuitanta anys fins que el 2019, la seua propietària, Industrias Rodríguez, va vendre la marca a un empresari d’Agramunt, que va decidir tancar-la. Des d’aleshores i fins fa tot just uns mesos que la fàbrica estava completament desmantellada i va ser okupada diverses vegades. Precisament, l’edifici es va cremar el gener passat després que unes persones que es van colar a l’interior fessin un foc.

Va ser llavors quan la nova propietat de la finca, la promotora Ratisbona, va demanar a la Paeria una ordre de demolició per tirar l’icònic edifici. Cal destacar que ara al seu lloc s’alçarà una residència per a la tercera edat que serà de titularitat privada, tindrà unes 140 places i crearà uns seixanta llocs de treball.