Més del 10% de metges de l'Arnau, Santa Maria i els CAP de Lleida són estrangers

Els metges estrangers ja són més del 10% del total dels hospitals Arnau i Santa Maria i els CAP de Lleida. Són llatinoamericans i Salut els contracta per pal·liar la falta de professionals. No obstant, organitzacions mèdiques com la CAMFiC destaquen la paradoxa d'haver d'importar facultatius quan altres de formats aquí se'n van fora.

La regió sanitària de Lleida compta amb 98 metges estrangers, que representen el 10,6% del total dels 922 facultatius que treballen als hospitals Arnau de Vilanova i Santa Maria i als Centres d’Atenció Primària (CAP), segons les dades facilitades per Salut. Tots els professionals que han vingut des de fora procedeixen de Llatinoamèrica, i gairebé la meitat (45 de 98) van ser contractats entre principis del 2021 i el mes de maig d’aquest any. Aquest augment s’explica per la dificultat per cobrir vacants que té tot el sistema sanitari a l’Estat, i l’ICS preveu que encara anirà a més en els propers anys. A tots aquests facultatius se’ls convalida la titulació de Medicina, però el reconeixement de l’especialitat és un procés que es pot prolongar diversos anys.

Metges de Lleida van detallar que especialitats com la de Família no existeixen en aquests països, i que d’altres són diferents. Per exemple, alguns tenen unificada en una sola especialitat cirurgia general i la vascular. Sobre el seu nivell de formació, van assenyalar que és desigual.

Així, van indicar que mentre els facultatius que han estudiat en universitats que compten amb convenis amb altres dels Estats Units tenen un bon nivell, el d’altres és més baix. I una altra qüestió és que mentre a Catalunya i Espanya totes les facultats de Medicina tenen un programa comú, allà hi pot haver grans diferències entre les universitats del mateix país.Pel que respecta a la seua integració, les mateixes fonts van admetre que al principi de vegades hi ha un “xoc cultural” en aspectes com la seua relació amb el personal d’infermeria, que aquí té moltes més atribucions, i amb els pacients, que solen plantejar més preguntes i dubtes que el que és habitual als països d’origen d’aquests metges. Ara bé, van afegir que al final la gran majoria acaben exercint les seues funcions amb una gran responsabilitat.Per la seua part, Jordi Mestres, vocal de la junta de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC), va coincidir que el nivell dels estudis de Medicina a Llatinoamèrica és “molt divers”, per la qual cosa “no podem posar la mà al foc” sobre la formació d’aquests professionals.

Va destacar que part d’ells exerceixen als CAP com metges de família sense tenir aquesta especialitat, i que el mateix succeeix en serveis d’Urgències, on treballen facultatius que no tenen ni l’especialitat de família ni la de medicina interna.“La realitat és la que és, que falten professionals, però això ve de lluny, els problemes són coneguts i van a pitjor: fa falta fidelitzar els residents que acaben, millores als contractes, a nivell professional, de conciliació.. Els nostres residents se’n van a altres llocs o a l’estranger quan acaben i aquí hem d’importar metges de fora, és paradoxal”, va manifestar Mestres. “El problema és el model, s’han de buscar acords transversals de país, no pot ser que cada vegada que canvia el Govern es comenci de nou”, va subratllar.Mestres va considerar que aquesta importació de metges “és un pedaç, és com normalitzar un mal menor”.

A més a més, va manifestar que hi hauria d’haver un procés d’acreditació de les competències d’aquests nouvinguts abans que poguessin exercir sense ser tutelats.

Recta final per a la nova seu del Col·legi de Metges

Les obres de la nova seu del Col·legi de Metges, en el número 41 de l’avinguda Rovira Roure, s’atansen a l’última fase. Van començar el mes de juny passat i el seu final està previst per al primer trimestre del 2024, per la qual cosa esperen poder inaugurar-la a l’abril. Així ho va afirmar el vicepresident del Col·legis, Sebastià Barranco, que va explicar que el nou immoble obrirà les portes alhora que un segon edifici amb 36 apartaments de 30 metres quadrats de Mutual Mèdica destinats als Metges Interns Residentes (MIR) que ho sol·licitin, així com a altres facultatius. Les dos edificacions ocuparan una superfície de 4.000 metres quadrats construïts, distribuïts uns 1.800 per a la residència, 1.100 per a la nova seu i uns altres 1.100 per a un pàrquing subterrani i altres serveis. El cost de les obres és d’uns sis milions.A més, la construcció de la seu ha propiciat una lleu modificació urbanística que permetrà crear un vial que donarà sortida al carrer Màrius Torres, entre l’avinguda Rovira Roure i la de Navarra.