Grans retards en obres domèstiques per falta de personal i de materials

Els oficis tradicionals, com els fusters o lampistes, tenen una manca de personal titulat que es deu a la falta de relleu generacional, a la qual cosa els empresaris intenten donar solució formant els seus empleats. També tenen problemes de subministrament de materials, amb demores de fins a un any. Tot això provoca grans retards a les obres.

Els professionals d’oficis tradicionals com els lampistes, fusters o electricistes es veuen obligats a retardar durant diversos mesos els seus treballs i fins i tot a seleccionar quins poden dur a terme perquè pateixen una manca de personal qualificat a causa de la falta de relleu generacional. A aquesta adversitat se li afegeixen els retards en el subministrament de materials que arrosseguen des de la pandèmia i fan demorar encara més els projectes fins a més de mig any. “Tots estem igual, no acabo de veure clar el futur de les instal·lacions perquè els joves cada vegada tenen menys ganes de dedicar-se a aquest sector”, valora Gerard Campanera, lampista i tresorer de l’Agrupació d’Instal·ladors de Serveis de la Construcció de Lleida (Agrisec). El seu president, Francisco Grau, explica que les 9.000 empreses catalanes del sector només compten amb dos treballadors de mitjana.

A Catalunya hi ha uns 20.000 professionals que es dediquen a les instal·lacions, i segons l’última enquesta de la Federació de Gremis d’Instal·ladors de Catalunya (Fegicat), en falten uns 18.000. “Calculem que el 2050 necessitarem fins a 150.000 treballadors qualificats, la demanda creix exponencialment i els joves cada vegada opten per oficis menys físics”, indica. “A Lleida hi ha unes 700 empreses instal·ladores, i calculem que necessitem un 10% més dels 3.000 operaris que treballen a la demarcació”, afegeix un representant del Gremi d’Empreses Instal·ladores de Lleida, Jordi Pifarré.Aquesta falta de mà d’obra titulada provoca que moltes empreses optin per formar els seus empleats.

“Oferim un programa de formació professional dual, juntament amb l’associació Reintegra, en què joves de 16 a 29 anys treballen tres dies i mig en empreses, mentre que la resta de la setmana aprenen a les aules del gremi”, explica Pifarré. “També els facilitem l’obtenció d’un certificat de professionalitat, necessari per poder firmar altes de llum, gas o calefacció”, continua, i conclou que “apostem pel reciclatge professional perquè la tecnologia avança molt ràpid, el que avui és una novetat demà ja és obsolet”.Malgrat els contratemps provocats per aquesta falta de personal, Pifarré valora que “no és tan extrema” i que “aquest any no està sent tan dolent a Lleida com el passat, quan hi va haver un boom de les instal·lacions fotovoltaiques motivat per una allau de subvencions públiques”.Els fusters són uns dels més afectats. “No tenim especials problemes amb el subministrament perquè el mercat és global i països com Alemanya estan oferint molts materials, però els clients es desesperen quan han d’esperar més d’un mes, per la qual cosa prioritzem les instal·lacions prefabricades perquè controlem més la cadena de producció i depenem menys de la qualificació professional”, indica la presidenta de l’Associació d’Empresaris de la Fusta de Lleida, Nuria Borniquel.

En canvi, el fuster Ramon Castell assegura que “tots els materials que no són els quatre més comuns tarden més de dos mesos a arribar”. Explica que “els meus empleats s’han jubilat i ara treballo sol, temo pel futur de la meua empresa perquè la meua filla no vol saber res de la fusteria”. Així mateix, a la Fusteria Caselles els seus projectes pateixen retards de fins a 8 mesos. “Costa trobar treballadors i molts ens deixen penjats al cap de pocs mesos”, afirma el seu gerent, Ramon Caselles.

Ha d’esperar més de sis mesos perquè li reformin els banys

Alguns clients afirmen que les llistes d’espera per fer reformes i instal·lacions als seus domicilis són de més de mig any. És el cas d’una veïna de Mollerussa, que a l’agost va demanar pressupost per reformar els seus dos banys i l’empresa instal·ladora li va assegurar que “fins al gener no podrien fer res”. Es van excusar argumentant que “tenim molta feina i alguns materials, com el marbre o el pladur, poden tardar entre set mesos i un any a arribar-nos”. També li van indicar que “a causa de la falta de personal que patim, ens veiem obligats a subcontractar molts treballs per als quals no donem l’abast”.