ECONOMIA TRIBUTS
La Paeria de Lleida té pendents de cobrar plusvàlues de fa més de cinc anys per 8,7 milions
La majoria, del període afectat per les sentències del TC que van acabar anul·lant les bases anteriors d'aquest impost || El consistori destaca que té proveït tot l'import degut
La seu de l’àrea econòmica de la Paeria és a la plaça Sant Francesc.
L’ajuntament de Lleida té pendent de cobrament 10,2 milions d’euros d’exercicis anteriors al 2020 per l’impost sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana (popularment més conegut com a plusvàlua), que grava totes les transaccions de béns immobles, ja siguin per compravenda o herència. Així consta en la documentació inclosa en el seu compte general del 2022. A més, la majoria d’aquesta quantitat, concretament 8,7 milions, correspon a rebuts amb més de cinc anys d’antiguitat.
En concret, a 31 de desembre del 2022 constava que encara quedaven pendents de cobrament 2.915.240 euros del 2016, 1.099.206 euros del 2015, 1.734.763 del 2014 o 1.376.082 del 2013. També hi ha imports deguts entre els exercicis del 2008 i del 2012 que van des dels 83.557 euros del primer als 850.105 de l’últim. En exercicis més recents, els imports encara per cobrar són menors que entre el 2013 i el 2016, tret del 2021, del qual queden 1.387.166 euros
Aquest impost grava les transaccions de béns immobles, per herència o per compravenda
Fonts municipals van assenyalar sobre aquesta qüestió que es tracta de “deutes pendents que estan en procediment de recaptació o suspesos perquè estan recorreguts i avalats”.
Així mateix, van precisar que aquest gran import no afecta els comptes anuals de la Paeria perquè es proveeix seguint els criteris que determina la Sindicatura de Comptes de Catalunya per a aquests casos.Els quatre anys que concentren bona part del deute, entre el 2013 i el 2016, coincideixen amb el període en què era aplicable una sentència del Tribunal Constitucional (TC) del maig del 2017 que va determinar que els ajuntaments no podien cobrar la plusvàlua si l’habitatge no s’havia revaloritzat i anul·lava part dels articles de la llei d’Hisendes Locals que regulaven aquest gravamen. Això va generar un gran nombre de recursos de contribuents que estaven tramitant aquest impost o que l’havien liquidat dins d’aquest període màxim de quatre anys.El mes de juliol del 2018, el Tribunal Suprem (TS) va dictar una sentència que concloïa que el contribuent estava obligat a demostrar que el seu immoble havia registrat una pèrdua de valor per no haver de pagar la plusvàlua, però l’octubre del 2021 el Constitucional va acabar suprimint aquest impost a l’anul·lar les bases legals per aplicar-lo.Això va portar el Govern central a aprovar un mes després una nova regulació per restablir-lo, solucionant d’aquesta manera el buit legal.De la magnitud dels imports deguts dona idea que el pressupost inicial del 2016 preveia recaptar 6,8 milions per aquest concepte, per la qual cosa els 2,9 milions pendents suposen el 42%. I el que queda per cobrar de 2015, 2014 i 2013 representa el 16%, el 27% i el 26,8%, respectivament, de les previsions inicials.
