Per uns carrers més paritaris

L'associació de veïns de Balàfia ha entregat a la Paeria una llista de 28 dones il·lustres perquè doni els seus noms a carrers. Una mesura que l'entitat impulsa tant per reivindicar el seu llegat com perquè la via pública sigui més paritària ja que, a dia d'avui, els carrers amb noms d'homes guanyen per golejada els de les dones.

L’any 2015 només 81 dels 1.174 carrers que hi havia llavors a la ciutat tenien nom de dona. Una situació que els últims anys els successius governs municipals han intentat reparar amb la substitució de noms vinculats al franquisme i prioritzant figures femenines per als nous carrers, però la realitat és que el nomenclàtor de la ciutat està molt lluny de ser paritari. És per això que l’Associació de Veïns de Balàfia i Dona Balàfia han elaborat una relació de 28 “dones notables” que han enviat al nou govern municipal perquè les incorpori a les propostes per als nous vials i places. “Els homes predominen clarament als carrers de la nostra ciutat i hem elaborat aquest llistat per intentar compensar una mica aquest desequilibri; ja el té l’alcalde, que es va comprometre a revisar els noms i incloure’ls en les propostes per al nomenclàtor”, assenyala la presidenta de Balàfia, Jos Farreny. Entre les 28 dones en figuren algunes que són lleidatanes, però també d’altres que van destacar en diferents àmbits a nivell mundial

Al llistat hi ha dones de Lleida que han destacat en els seus camps i figures clau en la història moderna

“Hem combinat dones que han nascut a Lleida o tenen algun tipus de vinculació amb la ciutat i que han obtingut grans assoliments i reconeixements en els seus camps de treball, i d’altres que han estat clau en la història de la humanitat”, va explicar Farreny.

Entre les propostes de noms amb vinculació amb Lleida i Ponent destaquen la Doctora en Ciències Físiques per la Universitat Autònoma de Madrid Teresa Rodrigo, natural de Lleida i veïna d’Almacelles que va morir el 2020 i que va dirigir diverses institucions estatals i europees relacionades amb la física atòmica i nuclear. També hi figura l’esportista lleidatana dels anys trenta Emília Trepat, que era especialista en salt de llargada, llançament de javelina i relleus i que va participar en els primers campionats d’atletisme femenins de Catalunya. D’altra banda, els que no tenen vinculació amb Ponent i la ciutat són de personalitats més que conegudes en l’imaginari col·lectiu.

En aquest sentit destaquen noms com l’activista dels drets humans i dona del president nord-americà Franklin D. Roosevelt, Eleanor Roosevelt, la política i periodista alemanya Rosa Luxemburg, la filòsofa Simone Weil, la matemàtica Hipàcia d’Alexandria, les escriptores Anna Frank (víctima de l’Holocaust jueu) i Mary Wollstonecraft o les polítiques Benazir Bhutto i Indira Ghandi, entre d’altres.Val a recordar que el gener passat el ple de l’ajuntament va aprovar per àmplia majoria canviar el reglament del nomenclàtor perquè el 66% de les noves denominacions que es proposin siguin femenines. D’altra banda, el 2018 la Paeria va substituir els noms de quatre carrers a l’estar vinculats al règim franquista pels de quatre dones i posteriorment l’anterior govern municipal d’ERC i Junts també va fer el mateix al canviar els últims quatre noms franquistes que quedaven. Petits passos perquè els carrers siguin més paritaris.

Les dones proposades perquè tinguin un carrer

01. Teresa Rodrigo Anoro. Física. Nascuda a Lleida el 1956 i veïna d’Almacelles, on ja té una plaça en reconeixement, va ser catedràtica de Física Atòmica de la Universitat de Cantàbria. Va obtenir la llicenciatura en Ciències Físiques a la Universitat de Saragossa el 1980. Posteriorment es va doctorar en Ciències Físiques a la Universitat Autònoma de Madrid el 1985. Des del 1994 va treballar a l’Institut de Física de Cantàbria (CSIC-UC), on va ser directora del Departament d’Estructura de la Matèria entre el 2001 i el 2007.

02. Emília Trepat Muntané. Esportista lleidatana.

03. Victòria dels Àngels López García. Cantant lírica.

04. Victòria Sau Sánchez. Psicòloga.

05. Concepción Arenal de Ponte. Escriptora i activista feminista.

06. Montserrat Garriga Cabrero. Col·laboradora i ajudant de Pius Font i Quer.

07. Assumpció Català Poch. Astrònoma.

08. Simone Weil. Filòsofa i política.

09. Hipàcia d’Alexandria. Científica i matemàtica.

10. Frida Kahlo. Pintora mexicana i icona pop.

11. Gertrude B. Elion. Premi Nobel de Medicina.

12. Eleanor Roosevelt. Activista dels drets humans.

13. Florence Nightingale. Infermera.

14. Olympe de Gouges. Primera redactora dels drets de les dones. Revolució Francesa.

15. Rosa Luxemburg. Política.

16. Golda Meir. Política.

17. Mary Wollstonecraft. Escriptora. Autora d’una obra pionera dels drets de les dones el 1792.

18. Anna Frank. Escriptora i víctima de l’Holocaust.

19. Isabel Zendal Gómez. Infermera.

20. Benazir Bhutto. Política.

21. Mary Santpere Hernáez. Artista.

22. Anna Lizaran i Merlos. Actriu.

23. Indira Gandhi. Política.

24. Adela Simó Pera. Infermera

25. Carme Karr Alfonsetti. Periodista.

26. Sara Llorens Carreres. Mestra i folklorista catalana.

27. Josefina Castellví Piulachs. Biòloga.

28. Valentina Tereixkova. Astronauta.

Portar les demandes feministes al món veïnal, l’objectiu dels ‘Barris violetes

A part de proposar noms de dones per al nomenclàtor, homenatjar personalitats il·lustres de la ciutat i enaltir la seua tasca, l’associació de veïns de Balàfia vol que les demandes i reivindicacions de les dones siguin presents en l’urbanisme i la via pública. És per això que han impulsat el programa Barris violetes, que “bàsicament consisteix a portar les demandes de les associacions feministes i de les dones en general al món veïnal”, assenyala la presidenta de Balàfia, Jos Farreny.

En aquest sentit detalla que la Confederació de Federacions de Veïns de Catalunya (CONFAV) va crear aquest projecte el 2020 amb l’objectiu “de la transformació social dels nostres barris a favor d’una equitat real, així com avançar en la perspectiva de gènere”. Sobre aquest últim concepte, la líder veïnal va remarcar que “la perspectiva de gènere no és sinònim de sexe ni de dones, sinó que significa parar atenció en les similituds i diferències en les experiències, interessos, expectatives, actituds i comportaments de les dones i els homes per analitzar quines d’aquestes generen una desigualtat de gènere”. En aquest sentit, va recordar que a l’octubre faran la segona jornada dels Barris violetes a Lleida, que estarà enfocada a la salut.Al seu torn, l’associació veïnal de Balàfia farà una ruta pel barri per donar a conèixer els carrers i places amb nom de dona. “Per reivindicar-les cal conèixer-les”, va concloure Farreny.

Demanen crear una beca en honor a Martina Castells i Zoe Rosinach Martina Castells i Zoe Rosinach van ser dos lleidatanes que es van convertir en les primeres doctores en Medicina i Farmàcia de tot l’Estat, respectivament. Un fet que des de l’associació de veïns volen destacar, per la qual cosa han plantejat crear una beca estudiantil o un premi honorari amb el seu nom, així com donar més visibilitat a les dones en l’àmbit de la ciència i la tecnologia. En el món acadèmic també volen que tinguin el reconeixement que es mereixen, per la qual cosa plantejaran a la Universitat de Lleida “equilibrar” el nombre de doctors honoris causa, ja que el 83% són homes i només un 17,9%, dones.