El Govern acorda limitar el preu del lloguer en deu municipis de Lleida

La Generalitat ha acordat limitar el preu del lloguer en 140 municipis de Catalunya amb el mercat residencial tensionat, 10 de Lleida (la capital, Balaguer, Cervera, Guissona, Mollerussa, la Seu d'Urgell, Solsona, Sort, Tàrrega i Tremp). El Govern central ha de donar el vistiplau perquè es pugui aplicar, i API i promotors hi estan en contra.

El Govern va firmar ahir la memòria definitiva de la llei d’Habitatge que preveu limitar el preu del lloguer en 140 municipis de Catalunya, deu dels quals a Lleida, al resoldre les 46 al·legacions rebudes a la declaració d’aquestes zones de mercat residencial tensionat. Les poblacions lleidatanes en les quals es preveu la limitació són Lleida ciutat, Balaguer, Cervera, Guissona, Mollerussa, la Seu d’Urgell, Solsona, Sort, Tàrrega i Tremp.

La Generalitat tenia previst enviar ahir mateix la memòria al ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana. Ara, el Govern central ha de donar el vistiplau perquè la llei aprovada el passat mes de maig al Congrés es pugui començar a aplicar a Catalunya. La consellera de Territori, Ester Capella, confia que sigui aquest mateix mes d’agost.

Una vegada l’Executiu espanyol respongui, la vigència de la declaració de zona tensionada serà de tres anys i es podrà prorrogar per anualitats. La normativa situa en el 2% l’augment màxim per a aquest any i l’eleva fins al 3% el 2024 per, abans del 31 de desembre de l’any vinent, crear un nou índex de referència aplicable al territori al marge de l’IPC i que eviti increments desproporcionats

Capella defensa que d’aquesta manera es posaran més al mercat de lloguer assequible

El president dels Agents de la Propietat Immobiliària (API) de Lleida, Josep Maria Esteve, va assegurar que estan “totalment en contra d’aquesta llei” i va considerar que el mercat és lliure i no es pot regular. Va atribuir la normativa a pressions del Sindicat de Llogaters i la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i va anunciar que administradors, promotors i experts immobiliaris han constituït un lobby i preveuen presentar una demanda contra la llei al setembre.

En aquest sentit, Capella espera que si es presenten demandes els tribunals valorin “els drets que estan en joc”.Així mateix, Esteve va considerar que s’han definit “sense cap criteri ni mostra de mercat” els deu municipis de Lleida considerats zones tensionades. “Que n’excloguin Vielha i hi surti Sort no té sentit. I Tàrrega, Balaguer i Mollerussa, estan tensionades a nivell de lloguer? D’on han tret les estadístiques”, va apuntar.

Baixa de 10 a 5 el nombre de pisos per ser gran tenidor

El departament de Territori ha inclòs com a novetat en la memòria de la llei d’Habitatge la reducció de 10 a 5 del nombre d’immobles per ser considerat gran tenidor. La consellera Ester Capella va afirmar que amb aquesta mesura hi haurà més pisos de lloguer assequible. “Estàvem analitzant si aprofitàvem que la llei estatal ho permet i hem detectat que aquesta opció posa al mercat de lloguer assequible molts més habitatges”, va argumentar. Segons l’Observatori Metropolità de l’Habitatge, un 7,7% de tots els pisos de lloguer són de propietaris que tenen entre 6 i 10 vivendes. Territori també ha deixat fora de la definició de gran tenidor els promotors de lloguer social, encara que va precisar que sí que se’n consideraran els que es dediquin només a la venda d’habitatge. Capella va defensar que el desplegament de la llei estatal d’Habitatge per part del Govern “no és una contradicció” amb el fet que el grup parlamentari d’ERC registrés fa una setmana una proposta de resolució que aposta per recórrer la normativa. “Catalunya defensarà les seues competències fins al final per aplicar-les”, va recalcar, i va admetre que li hauria agradat més que la llei catalana hagués seguit en vigor perquè “donava resposta a l’emergència de matèria de contenció de renda”.