TRIBUNALS SENTÈNCIES
Tres anys per robar amb la cara coberta en un bar de la Mariola
L'individu va entrar al local després de trencar un accés a la porta || Malgrat anar cobert, els agents el van identificar a les càmeres al ser un delinqüent habitual
Vista de l’entrada de l’Audiència de Lleida a la seu dels jutjats al Canyeret.
L’Audiència de Lleida ha condemnat a tres anys i dos mesos de presó un individu per robar a l’interior d’un bar situat a la plaça Galícia, al barri de la Mariola. Segons la sentència, els fets van tenir lloc el febrer del 2020 i imposa a l’acusat una pena per un delicte de robatori amb força en les coses en establiment obert al públic fora de les hores d’obertura i amb l’agreujant de disfressa, a l’anar cobert. L’Audiència confirma la pena imposada en primera instància pel Jutjat Penal 3 de Lleida i rebutja el recurs presentat per la defensa.
La sentència no és ferma i pot portar-se davant del TSJC. Segons la sentència, ha quedat acreditat que el condemnat va entrar el febrer del 2020 al bar, a l’interior del qual va accedir després de trencar la doble planxa que cobria un forat de vidre de la porta, apoderant-se dels diners de la màquina registradora i de la màquina recreativa del local. Així mateix, afegeix, va forçar també la màquina de tabac i es va emportar diverses botelles.
El tribunal basa la condemna en el visionament de les càmeres de seguretat de l’establiment, la inspecció ocular dels agents dels Mossos d’Esquadra, de la qual es desprèn l’existència d’actes de forçament, manifestant els testimonis que ho van trobar tot regirat i les màquines recreatives forçades i amb el frontal trencat. La defensa assenyala que no és suficient que la prova de càrrec sigui la declaració dels agents, que al visionar les càmeres van reconèixer l’acusat com l’autor del robatori. Segons el tribunal, els agents es van mostrar “ferms i contundents”, assenyalant que van identificar a les càmeres l’acusat “sense cap mena de dubte”, i que ho van fer no només pel modus operandi, sinó per la seua “manera de reptar i de moure’s”, la qual coneixien “a la perfecció” atesa la seua “habitualitat delictiva”.
A més, van poder veure-li la cara en algun moment de l’enregistrament malgrat portar-la coberta. Per a l’Audiència, les proves són suficients per acreditar l’autoria de l’acusat i rebutja el recurs de la defensa, que demanava l’absolució. Per això, confirma la pena imposada de tres anys i dos mesos de presó.
