La Xina torna a la UdL

La Universitat de Lleida (UdL) torna a acollir aquest curs universitaris xinesos perquè obtinguin el Diploma d’Estudis Hispànics. Una col·laboració que la UdL va arrancar fa més de quinze anys amb la universitat de Tianjin i que per la pandèmia de la covid-19 feia tres anys que estava paralitzada. Ara, les catorze universitàries que han vingut aquest mateix mes passaran tot un any a Lleida, on a més d’aprendre castellà i la seua cultura també reben nocions bàsiques de la història de Catalunya, Espanya i Europa d’una forma amena i entretinguda.

D’altra banda, durant la seua estada a Ponent també aprenen “a espavilar-se i buscar-se la vida”, ja que han de buscar un pis de lloguer, fer les tasques domèstiques o cuinar. “Molts universitaris xinesos no han viscut mai sols i sempre han estat en residències, per la qual cosa també diem que amb aquesta col·laboració, a més d’aprendre idiomes i cultura, aprenen a ser adults”, va assenyalar la responsable del Diploma d’Estudis Hispànics, Olga Fransi.

La UdL porta des del 2006 rebent alumnes xinesos gràcies a la mediació que va fer un exalumne seu

Però, com va aconseguir la UdL que les universitats xineses enviïn els seus alumnes a Ponent per aprendre castellà? La resposta la té el professor de la UdL i doctor en Filosofia i Lletres Albert Terrado. “Un antic alumne de la universitat, Miguel Bainat, era docent a Tianjin l’any 2002 i va fer d’enllaç amb la UdL per contactar amb les autoritats xineses.

Dos anys després vam firmar un conveni de col·laboració amb la universitat de Tianjin i el curs 2006/2007 van venir els primers deu estudiants”, detalla Terrado. Des d’aleshores un total de 446 estudiants de les universitats de Tianjin i de Soochow han passat per Lleida per aprendre idiomes, tradicions i cultures. “Els que venen solen portar dos anys de carrera i arriben amb un nivell de castellà similar a l’A2 i a partir d’allà fan dotze assignatures: nou que són específiques per a ells i tres que fan amb la resta d’alumnes d’Estudis Hispànics”, detalla Fransi.

En les classes personalitzades aprenen castellà, però també la cultura, historia i tradicions del territori i, per fer més còmoda la seua estada, a cada alumne se li assigna un “amic lingüístic”. Segons Fransi, “aquesta persona és l’encarregada d’ajudar, acompanyar i assessorar els alumnes mentre estan aquí tant a nivell d’idiomes com per al seu dia a dia; això els ajuda a integrar-se i conèixer més la ciutat i el seu entorn”. La responsable del Diploma va afegir que en els últims vint anys “la Xina i la seua societat s’han obert molt al món i ja no els dona tanta objecció o por anar a estudiar a altres països, motiu pel qual fins abans de la pandèmia el nombre d’estudiants que venia no ha fet més que créixer”. Sobre els motius pels quals els universitaris xinesos decideixen venir a Lleida, la majoria ho fan perquè és una ciutat mitjana, tenen bones referències d’altres que també van venir i, al no ser una universitat gaire gran, els permet socialitzar-se més.

“La majoria volen dedicar-se a l’ensenyament, la traducció o el sector bancari. La Xina ha guanyat molt pes a Llatinoamèrica i els seus ciutadans són conscients que el castellà cada vegada és més important”, conclou Fransi. I com que la música és el llenguatge universal, divendres els alumnes xinesos van aprendre sobre la Transició espanyola de la mà d’una cançó icònica de l’època: Libre, de Nino Bravo. “Amb música s’aprèn millor”, asseguren les joves asiàtiques.

«Ens agrada Lleida, és una ciutat petita i tranquil·la»

Chen Yingwen i Yu Yonnggong són dos universitàries xineses de 19 anys d’edat que passaran aquest curs acadèmic a la Universitat de Lleida per treure’s un Diploma en Estudis Hispànics. Tant Chen com Yu assenyalen que “ens agrada molt la ciutat perquè és molt més petita i tranquil·la si la comparem d’on venim nosaltres, això també té coses negatives, però com que acabem d’arribar encara ens falta molt per veure de Lleida”. Quant a les seues perspectives laborals, a Chen li agradaria provar sort en el món del periodisme o la docència, mentre que Yu també voldria ser professora o traductora en una empresa.