Ratifiquen que la Paeria ha d'assumir empleats de l'estació de busos

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desestimat un recurs de súplica interposat per la Paeria contra la sentència del jutjat Social 2 de Lleida, de manera que ratifica la seua resolució del novembre del 2022 en la qual va condemnar l’ajuntament per acomiadament improcedent dels cinc empleats que tenia l’estació d’autobusos quan va finalitzar la vigència de la concessió, el 24 de març de l’any passat. Aquesta sentència va posar de manifest l’obligació del consistori de subrogar i mantenir els llocs de treball i va plantejar que ha d’indemnitzar-los o readmetre’ls abonant el salari pendent des del final de la concessió. També va eximir l’antiga concessionària, Edalsa, contra la qual els treballadors també havien presentat la demanda.

La resolució de la sala Social del TSJC recorda que els treballadors demandants, representats per l’advocada Julia Dolset, donaven servei per a Edalsa, empresa que els va comunicar que a partir de l’endemà del final de la concessió es produiria un canvi de la titularitat del servei a favor de la Paeria. L’ens municipal va aprovar la reversió de les finques (de l’estació de busos) al patrimoni municipal, encara que Edalsa no va subscriure l’acta de reversió i va recórrer. L’ajuntament va comunicar a Edalsa que la competència en l’àmbit de les estacions d’autobusos és de la Generalitat, que no tenia intenció de prestar el servei, per la qual cosa quedava extingit tot el vinculat a aquest i no es procediria a la subrogació dels treballadors.

L’estació va passar llavors a ser només un baixador i la Paeria va acordar amb la Generalitat que efectuaria millores i es faria “càrrec del manteniment, neteja, conservació, subministraments, aigua i assegurances del recinte”. El TSJC fonamenta la seua decisió que “és aquesta administració [la Paeria] qui ha vingut coordinant el servei objecte de concessió, continuant amb la seua execució després de la posterior reversió”, remarca que s’ha fet càrrec del manteniment de les instal·lacions i subratlla que segueixen funcionat.

Considera que, per tot plegat, “de forma expressa s’admet que la prestació laboral dels actors [els treballadors] comprenia tant les auxiliars com de manteniment i neteja, van haver de ser aquests subrogats per l’entitat local codemandada per la qual cosa, al no haver-ho fet, va incórrer en un acomiadament la improcedència del qual es confirma”. La resolució del TSJC no és ferma i pot ser recorreguda al Tribunal Suprem.