Comença la reforma integral del Palau de Vidre de Lleida

Lleida ha iniciat aquest dilluns les obres de reforma del Palau de Vidre per millorar l'eficiència energètica i l'accessibilitat de l'edifici dels Camps Elisis construït l'any 1965. El projecte preveu una planta baixa polivalent amb usos firals i esportius i una primera planta amb una sala de conferències, un espai per a entitats del barri de Cappont i una zona de cotreball. Els treballs s'allargaran un any i tindran un cost de 6 milions d'euros, la meitat dels quals finançats amb fons Next Generation. Les obres obliguen a la comunitat musulmana Ibn Hazm a buscar un espai d'oració alternatiu. La comunitat ha utilitzat l'edifici durant els darrers 11 anys i a l'estiu ha resat provisionalment al pavelló 4 de la Fira de Lleida.

La Paeria de Lleida ha il·lustrat l'inici de la reforma del Palau de Vidre amb la signatura de l'acta de replanteig i d'inici d'obres davant del mateix equipament. Les tasques durant els pròxims tres mesos es centraran en el desmuntatge i retirada de fusteries, vidres, mobiliari i instal·lacions. Després s’abordarà el projecte de reforma i rehabilitació energètica en si, orientat a millorar l'eficiència energètica de l'edifici, que ara és molt baixa, i altres millores d'accessibilitat, habitabilitat, seguretat i conservació.

Està previst que les obres estiguin enllestides a finals de setembre de l'any vinent i compten amb un pressupost de 6 milions d'euros, dels quals la meitat és finançat pel Programa d'Impuls a la Rehabilitació dels Edificis Públics (Pirep) dels fons Next Generation de la Unió Europea. La resta, 3 milions d'euros, els assumeix la Paeria.

El projecte

El projecte manté els trets característics de l'edifici, alhora que el dota d'elements que afavoreixen l'adaptabilitat dels espais a les necessitats de la ciutadania i la reducció del consum energètic, arribant a nivells d'eficiència per sobre del 60%.

Entre les accions que es contemplen hi ha la modernització dels sistemes de climatització, la instal·lació de plaques fotovoltaiques i de sistemes de control de la qualitat de l'aire, i el monitoratge dels consums d'aigua, a més de la substitució de la instal·lació elèctrica i de la il·luminació per LED i la digitalització integral de l'edifici. També s'incorporarà un magatzem de residus i s'habilitaran carregadors elèctrics per a bicicletes.

Les obres també van encaminades a assegurar la polivalència de l'espai per donar servei a esdeveniments diversos i que s'adapti al llarg del temps a les necessitats de la ciutadania. A la planta baixa es mantenen usos firals i també es preveuen usos esportius, mentre que a la planta primera hi haurà una sala de conferències per a 200 persones, un hotel d'entitats i un coworking.

Arquitectònicament, la proposta genera un porxo d'accés a la façana oest del pavelló que posa èmfasi en la geometria de l'estructura que el caracteritza i crea un accés principal i un altre de secundari per la façana est.

Es genera un accés a peu de carrer a la planta baixa, que permet la millora de l'accessibilitat, el control d’accessos i generarà unes grans visuals de l'espai interior. Serà un espai diàfan per a usos firals, entre altres, que contribuirà a impulsar i dinamitzar els Camps Elisis.

Potenciar els Camps Elisis

Larrosa ha afirmat que la rehabilitació de l'edifici suposa un primer pas per a potenciar els Camps Elisis com a "gran parc de la ciutat" i perquè aquest pulmó verd de la ciutat recuperi la seva "essència". "La voluntat del govern municipal és guanyar més parc, fer un equipament per al públic familiar al xalet modernista i també donar usos als edificis annexos, com el de l'Antorxa. Tenim molta feina per fer, però hem de convertir aquest espai en un parc central per als lleidatans i lleidatanes", ha explicat.

La comunitat musulmana busca un espai d'oració

Larrosa ha afirmat que mantenen "converses permanents" amb la comunitat musulmana Ibn Hazm per tal de trobar una solució a la falta d'espai per resar. Això si, els ha animat a agafar la iniciativa perquè trobin una "solució" adequada dins les normes urbanístiques, ja que, de moment, l'única proposta que han traslladat al govern municipal és l'adquisició d'un edifici que no té permès els usos religiosos.

La comunitat musulmana més nombrosa de Lleida, Ibn Hazm, feia onze anys que utilitzava el Palau de Vidre com a mesquita provisional. Amb les obres imminents a l'edifici, a l'estiu es van traslladar al pavelló 4 de Fira de Lleida amb la condició que havien de deixar l'equipament aquest setembre.