El rector de la UdL demana al Govern que faci una "aposta per la Catalunya sencera"

El rector de la Universitat de Lleida, Jaume Puy, ha demanat al Govern que faci una "aposta per la Catalunya sencera" per tal d'esmenar el biaix territorial i no "estimular amb diners públics" una política de centralització. D'aquesta manera, ha reiterat la petició de corregir el biaix territorial en els grans programes de recerca, durant l'acte oficial d'inauguració del curs 2023-2024, del qual ha dit que estarà marcat per l'esforç que caldrà fer per adaptar-se a la nova llei d'universitats (LOSU) amb la reforma dels Estatuts i la de l'estructura de personal. El bioquímic Juli Peretó s'ha encarregat de fer la lliçó inaugural on a homenatjat Joan Oró, de qui enguany se celebra el centenari del seu naixement.

El rector, que ha agraït l'increment de la inversió del Departament d'Universitats i Recerca en el programa ICREA i els centres CERCA que suposen un tercer contracte ICREA per a la UdL dels aproximadament 280 que té Catalunya, i l'augment d'uns 580.000 euros per als CERCA ubicats a la demarcació i participats per la UdL, ha argumentat que "el biaix territorial no ha variat sensiblement".

Segons el rector, els centre no han modificat la seva ubicació territorial i el finançament dels de Lleida "està en la banda baixa". Si es descompten les transferència a l'IRTA, que està distribuït per tot Catalunya, la demarcació de Lleida capta ara poc més de l'1% dels recursos que dedica el Departament a aquests centres o al voltant del 3% del total de la inversió del Govern, mentre que Barcelona rep més de al voltant del 90% dels recursos del Departament o del 85% dels del Govern, ha dit Puy.

El rector, que ha destacat que en el procés de preinscripció i matrícula d'aquest curs s'ha incrementat un 11% la demanda en primera opció a la UdL, també s'ha referit al deute del Parc científic i a la partida prevista de 7 milions d'euros en els pressupostos generals de l'Estat per reduir-lo, que a hores d'ara encara no s'ha pogut fer efectiva, ha explicat.

Per la seva part, la directora general d'Universitats, Maria Victòria Girona, ha destacat l'aposta de la UdL per la col·laboració interuniversitària en programes de màsters i doctorat, així com el seu lideratge a Catalunya en la formació dual on la institució ha estat pionera. S'ha referit als reptes del seu Departament per al proper curs, com ara l'augment de dotació del Pla d'infraestructures universitàries, la renovació del programa Serra Húnter, el desplegament de la Llei de la Ciència i de la LOSU, així com el Pla de xoc per al personal docent i investigador (PDI) i el personal tècnic, de gestió, administració i serveis (PTGAS) de les universitats. Un pla que correspon "al voltant del 4% del que hem avaluat que la UdL necessitat" i que en el cas del PTGAS, si la migrada inversió no es consolida, les universitats "tindrem tensions pressupostàries el proper any", ha dit el rector.

Lliçó inaugural

La conferència inaugural, a càrrec del catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat de València (UV), Juli Peretó, s'ha convertit en un homenatge a Joan Oró, de qui enguany se celebra el centenari del seu naixement. Peretó, que va conèixer al bioquímic lleidatà, ha repassat les seves contribucions de la química prebiòtica i la cosmoquímica orgànica, com ara la demostració de la síntesi d'adenina o la proposta que els cometes són portadors d'aigua i d'ingredients fonamentals per a l'origen de la vida. "Joan Oró era un optimista científic i humanístic, amb una gran confiança en el futur de la ciència", ha dit.

Durant la lliçó magistral, 'L'albada química de la vida', Peretó ha fet un repàs a com ha treballat i treballa la ciència per donar resposta a la pregunta 'd'on venim'. Una qüestió, la de l'origen de la vida, sobre la qual no se sap, ni se sabrà del cert com va passar, però sí que es pot estudiar com podria haver passat, ha dit. "L'avanç de la ciència és un relat del desplaçament del protagonisme de l'espècie humana cap a la perifèria de la història. La Terra no és el centre de l'univers i els humans no som la culminació de cap procés evolutiu sinó una branqueta més de l'ufanós arbre de la vida. Estem aquí per accident, no per a complir cap designi", ha explicat.

Peretó, autor d'obres de divulgació científica com 'Un planeta creatiu', també ha fet esment de l'escalfament global. Ha dit que cal reconèixer que l'actitud humana amb el planeta i la resta de la biosfera és d'una "hostilitat suïcida". Així, considera que el comportament col·lectiu davant la crisi climàtica és "lamentable i indigne" i que negar i renunciar a tot el que ja se sap, pot tenir efectes catastròfics sobre la nostra espècie.