El Govern alerta d'una bretxa salarial de gènere del 12,7% a la universitat pública

La directora general d’Universitats, Maria Victòria Girona, va lamentar ahir, durant la inauguració oficial del curs de la Universitat de Lleida (UdL), que “el desequilibri per qüestió de gènere” persisteix en el sistema universitari i va afirmar que, segons indicadors actualitzats publicats al web del departament, existeix una “bretxa salarial del 12,7% a les universitats públiques”. Va detallar que “les catedràtiques representen només un 26,6% del total, encara hi ha estudis altament masculinitzats i persisteixen els biaixos de gènere en reclutament, promoció i retenció del personal”. “Aquestes dades no ens poden deixar indiferents els poders públics. Govern, departament i universitats tenim encarregada la missió de vetllar per l’eliminació qualsevol desigualtat en els nostres espais i construir, amb mirada transformadora, un sistema universitari respectuós amb la diversitat i que ofereixi les mateixes oportunitats de desenvolupament a tota la seua comunitat”, va sentenciar.

D’altra banda, va destacar l’aposta de la UdL per la col·laboració interuniversitària en programes de màster i doctorat, així com el seu lideratge a Catalunya en la formació dual, de la qual va ser pionera el 2012.

A més, va anunciar l’augment de la dotació del pla d’infraestructures perquè les universitats puguin planificar les seues inversions en quatre anys, la renovació del programa Serra Húnter i el desplegament de la llei de la Ciència i de la d’Universitats. Va subratllar, així mateix, que el gran repte d’aquest curs i el vinent és “protegir el talent i afavorir el relleu generacional a través d’un pla de xoc per al personal docent i investigador (PDI) el personal tècnic, de gestió, administració i serveis (PTGAS) de les universitats”. Sobre aquest fet, el rector de la Universitat de Lleida, Jaume Puy, va indicar que aquest pla correspon “al voltant del 4% del que hem avaluat que la UdL necessita i que en el cas del PTGAS, si la migrada inversió no es consolida, les universitats tindrem tensions pressupostàries l’any vinent”. Per una altra banda, el rector va advocar també per adaptar la docència a les noves tecnologies i per una universitat “que contribueixi a construir un futur sostenible a escala local i global”.

També va convidar docents, investigadors, estudiants i personal a participar en la redacció dels nous estatuts, que s’han d’adaptar a la llei d’Universitats.

Els titulats assenyalen que aquest és el principal dèficit de formació en les carreres que han cursat

La inserció laboral dels graduats universitaris a Catalunya és del 91% per als que es van titular fa 3 o 4 anys i la taxa d’atur és del 5,5%, només mig punt per sobre del nivell considerat com a plena ocupació, i n’hi ha un altre 3,5 en situació d’inactivitat. Així ho reflecteixen les dades de l’enquesta efectuada per l’Agència per a la Qualitat del sistema Universitari de Catalunya (AQU), que va ser resposta per 41.000 titulats. Indica que els que han fet un màster o un doctorat assoleixen àmpliament la plena ocupació, amb una taxa d’atur del 4,2% i l’1,7 %, respectivament. Per àmbits, les enginyeries són les que tenen un nivell d’ocupació més alt, amb el 94,6%, seguides per les de sanitat (92,8%), socials (90,2), ciències (89,4%) i l’última posició és per a les d’humanitats, amb el 85%.

Ara bé, aquests percentatges han augmentat en tots els casos respecte a l’última enquesta efectuada el 2020, sent les de ciències (3,6%) i humanitats (2,7%) on més ha crescut. Un 74,2% dels titulats han trobat ocupació al sector privat i el 25,8% restant, al públic. A nivell general, set de cada deu desenvolupen funcions del grau que han estudiat i el 64 per cent tenen un contracte fix, percentatge que supera el 80 per cent entre els titulats en TIC, tecnologies industrials i economia, empresa i turisme. Els ingressos mitjans mensuals són de 2.313,2 euros bruts, sent els més alts els de medicina i odontologia (3.458,5) i els més baixos els de belles arts (1.656,8).

Un altre aspecte que destaca l’informe és que set de cada deu graduats van trobar feina en menys de tres mesos després d’acabar la carrera.

Així mateix, un 85,5 per cent treballen a Catalunya, un 8 per cent a la resta d’Espanya i un 6,5 per cent a l’estranger. D’altra banda, els enquestats afirmen que el dèficit més gran en la seua formació és el de llengua anglesa.

“La nostra actitud amb el planeta és suïcida”, adverteix un expert

Juli Peretó, catedràtic de Biologia Molecular de la Universitat de València, va afirmar en la seua lliçó inaugural, titulada L’albada química de la vida, que “som aquí per accident, no per complir cap designi” i creu que “la nostra actitud amb el planeta i la resta de la biosfera és una d’una hostilitat suïcida”. “El nostre comportament col·lectiu davant de la crisi climàtica és lamentable i indigne. Negar i renunciar a allò que sabem pot tenir efectes catastròfics sobre la nostra espècie”, va advertir, i va dir que les universitats públiques tenen “una gran responsabilitat” en el foment de la cultura científica.

Puy urgeix de nou més finançament per als centres d’investigació

El rector, Jaume Puy, va denunciar de nou que el finançament dels centres d’investigació CERCA de la UdL està “a la banda baixa” i va reclamar corregir “la desviació territorial” i no estimular “amb diners públics la centralització”.

Va detallar que sense comptar amb les transferències a l’IRTA, Lleida capta poc més de l’1% dels recursos d’Universitats per a aquests centres i sobre el 3% del total de la inversió del Govern, mentre que Barcelona rep al voltant del 90% i el 85%, respectivament. Així mateix, Puy va destacar que aquest curs ha augmentat un 11% la demanda en primera opció per a titulacions de la UdL. També va dir que esperen la partida de l’Estat de 7 milions per al parc de Gardeny i una aportació del Govern.