SEGRE

Mor Jaume Porta, primer rector de l'etapa contemporània de la UdL

Va encapçalar la universitat entre els anys 1993 i 2003, impulsant construccions com el Campus de Cappont

Jaume PortaItmar Fabregat

Publicat per
Lluís Serrano

Creat:

Actualitzat:

El catedràtic d'Edafologia i Química Agrícola Jaume Porta Casanellas, qui va ser el primer rector electe de l'etapa contemporània de la Universitat de Lleida entre 1993 i 2003, ha mort aquest divendres als 79 anys. La UdL ha declarat tres dies de dol institucional, fins el proper dilluns 25 de setembre, sense que això comporti l'anul·lació de l'activitat acadèmica. Porta va rebre la Medalla d'Agricultura de la Generalitat, la Medalla de l'Estudi General i la Medalla de l'Associació Catalana d'Universitats Públiques, entre d'altres distincions.

L'actual rector, Jaume Puy, ha lamentat la pèrdua sobtada de Porta, destacant-ne la seua dedicació i el seu llegat, tant en l'àmbit docent com en el de gestió al capdavant de la institució "en una època en què es van posar els fonaments de l'actual UdL". "Ho va donar tot per la Universitat de Lleida. Com a professor i investigador deixa una gran empremta en haver estat un dels grans impulsors de l'edafologia a l'Estat i a Catalunya. No només va contribuir a crear els millors mapes de sòls sinó a normalitzar la terminologia d'aquesta ciència en català. La continuïtat de la seua tasca està garantida amb els professionals que ha format durant tants anys", ha destacat. "Com a rector ens ha llegat, entre moltes altres coses, grans infraestructures, algunes emblemàtiques, que continuaran gaudint moltes generacions", ha afegit Puy.

L'exrector Roberto Fernández, de qui Porta va ser rival en l'elecció del càrrec el 1995, ha destacat que "va ser el primer rector i el millor que podia ser-ho i ho dic jo que va ser el meu rival".

El mandat del primer rector electe després de la restauració de la UdL es va caracteritzar per l'impuls de les noves construccions. Porta es mostrava especialment orgullós de la creació del campus de Cappont, especialment del Centre de Cultures i Cooperació Transfronterera, fruit d'un concurs internacional d'arquitectura que va guanyar l'arquitecte finlandès Kristian Gullichsen. Una de grans fites dels seus deu anys al capdavant de la UdL, a més de la modernització de les biblioteques, va ser la commemoració del 700 aniversari de la creació de l'Estudi General de Lleida, la primera universitat de l'antiga Corona d'Aragó, fundada l'any 1300 per Jaume II.

En el seu darrer article d'opinió, citat per la UdL, Jaume Porta destacava fa uns dies que "la recuperació de la Universitat el 12 de desembre de l'any 1991 ha representat un enriquiment acadèmic i intel·lectual, ha contribuït al desenvolupament econòmic i social i està permetent afrontar nous reptes a les Terres de Lleida". L'exrector estava treballant, amb l'excatedràtic d'història contemporània de la UdL Manel Lladonosa i la exdegana de la Facultat d'Educació, Psicologia i Treball Social, Maria Pau Cornadó, en un llibre sobre el futur de la universitat en la societat digital de la informació i de la intel·ligència artificial. Tenia previst publicar Planteamientos y retos para la Universidad en los inicios del siglo XXI, al 2024.

Jaume Porta es va incorporar el curs 1977-78 a la llavors Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica Agrícola-Escola Tècnica Superior d'Enginyers Agrònoms de Lleida, actualment Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agroalimentària i Forestal i de Veterinària, que va dirigir en el període 1984-87. Catedràtic d'Edafologia i Química Agrícola, la seua recerca es va centrar en la protecció de sòls i els processos erosius. També va publicar llibres com La Universidad en el cambio de siglo (Alianza editorial, 1998), Cómo reformar la universidad en 15 días (Milenio 2001), diverses obres sobre edafologia amb altres autors (Introducció a l'edafologia. Ús i protecció de sòls o Agenda de campo de suelos: información de suelos para la agricultura y el medio ambiente, el volum dedicat a sòls de la Història Natural dels Països Catalans) i va dirigir la publicació del Diccionari multilingüe de la ciència del sòl.

El 3 d'octubre de 2019, la UdL va homenatjar l'exrector donant el seu nom a la Biblioteca ubicada al Centre de Cultures, i el 17 de maig de 2021, ho van fer els seus companys i les seues companyes del departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking