Lleida gasta 200 litres d’aigua al dia per veí, un 8 per cent menys que el 2013
Per sota del límit que el Govern fixa en situacions d’excepcionalitat per sequera
El consum d’aigua a la ciutat de Lleida ha baixat en els deu últims anys dels 217 litres per habitant i dia a uns 200, gairebé un 8%, encara que al llarg d’aquest període la seua evolució ha tingut dents de serra, ja que el 2015 va pujar a 226,97 litres, després va tornar a baixar fins als 215 el 2018, va pujar de nou a l’any següent fins als 224 i des d’aleshores acumula cinc anys de descens fins als 201 litres per habitant de l’any 2022 i al voltant dels 200 en els set primers mesos d’aquest any, segons les dades facilitades per la Paeria. D’aquesta manera, la despesa actual està bastant per sota del màxim fixat pel Govern de la Generalitat per als municipis en els quals ha declarat la situació d’excepcionalitat per la sequera a les conques internes (Lleida ciutat i gairebé tota la província depenen de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre).
En aquest sentit, les restriccions fixades per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) per l’estat d’excepcionalitat impliquen que el volum total d’aigua diari que entra al dipòsit no pot superar els 230 litres per habitant, inclosos els usos industrials i comercials. Així mateix, estaria just en el límit de la dotació fixada per al següent nivell de restriccions, el d’emergència, que és de 200 litres per habitant i dia. Fa uns dies, els regants dels canals de Pinyana, Aragó i Catalunya i Algerri-Balaguer van reclamar a l’ajuntament de Lleida i als de la resta dels municipis de la mancomunitat de Pinyana que prenguessin mesures per reduir l’ús de l’aigua de boca, en previsió que les reserves d’aigua per a la pròxima campanya de reg estiguin sota mínims, ja que la conca de la Noguera Ribagorçana està a punt d’entrar en situació d’emergència.
Dos factors
La major part del descens del consum a la capital obeeix a dos factors: la reducció del volumd’aigua utilitzat per a activitats industrials i la millora de l’eficiència de la xarxa, de gairebé 600 quilòmetres de longitud (també proveeix l’Horta), gràcies a les inversions que eviten les fuites. En aquests moments, el nivell d’eficiència de la xarxa supera el 87 per cent, quan segons els paràmetres de l’ACA un 85 per cent és un nivell més que òptim. I en el descens de la despesa industrial ha tingut molt a veure la política d’augment de preus aplicada per la Paeria en les seues tarifes i l’ACA en el seu cànon, que a més a més castiguen més els trams de consum més elevats.