Mor Jaume Porta, primer rector electe de la UdL, als 79 anys

Jaume Porta, exrector de la Universitat de Lleida, va morir ahir als 79 anys i la UdL va declarar tres dies de dol, fins dilluns. Catedràtic d’Edafologia i Química Agrícola, Porta va ser el primer rector electe després de la restauració de la Universitat al vèncer Víctor Siurana i va estar al capdavant de la UdL durant deu anys, del 1993 al 2003. L’actual rector, Jaume Puy, va destacar la seua dedicació i llegat en l’àmbit docent i de gestió, “en una època en què es van posar els fonaments de l’actual UdL”. “Ho va donar tot per la UdL. Com a professor i investigador deixa una gran empremta a l’haver estat un dels grans impulsors de l’edafologia”, va indicar, i va afegir que “com a rector ens ha llegat grans infraestructures, algunes d’emblemàtiques”. 

L’exrector Joan Viñas va recordar que “va començar la universitat des de zero” i va dir que “la seua intervenció ha estat clau”. Roberto Fernández, també exrector, va assenyalar que “va ser el primer rector que necessitava la UdL” i va lloar “la seua capacitat de treball i de crear coses noves per a la universitat”. El mandat de Porta es va caracteritzar per l’impuls de les noves construccions, sobretot el campus de Cappont, i se sentia especialment orgullós del seuedifici emblemàtic, el Centre de Cultures i Cooperació Transfrontera. Va modernitzar les biblioteques (la de Cappont porta el seu nom) i va comandar la celebració del 700 aniversari de la creació de l’Estudi General de Lleida, la primera universitat de la Corona d’Aragó fundada el 1300 per Jaume II. 

Al seu últim article d’opinió, publicat fa pocs dies, va afirmar que “la recuperació de la Universitat el 12 de desembre del 1991 va representar un enriquiment acadèmic i intel·lectual, va contribuir al desenvolupament econòmic i social i està permetent afrontar nous reptes” a Lleida. Treballava actualment en un llibre sobre el futur de la universitat en la societat digital de la informació i de la intel·ligència digital, juntament amb l’excatedràtic d’Història Contemporània Manel Lladonosa i l’exdegana de la facultat d’Educació Maria Pau Cornadó, que preveia publicar el 2024. Cornadó, que va formar part del seu equip, destaca que “va dirigir la universitat amb un rigor professional envejable, honradesa i energia”.