La Paeria busca recobrar el solar de les torres de la Llotja de Lleida amb un pacte
Negocia amb la promotora del projecte fallit un acord per “mutu dissens” || El govern preveu tornar a vendre’l amb unes condicions totalment noves
L’ajuntament negocia un acord amistós amb Metrovacesa, l’empresa promotora del fallit projecte de les torres de la Llotja, per recuperar la pro pietat del solar sense haver de passar per la via judicial. Així ho van informar a aquest diari fonts municipals, que van de tallar que la fórmula que s’està plantejant és l’extinció de la relació entre les dos parts per “mutu dissens”, que suposa que cadascun renuncia a reclamar a l’altre una compensació.
Les mateixes fonts van indi car que si la negociació arriba a bon port el Centre de Negocis i Convencions (CNC, ens municipal titular de la Llotja) podrà recuperar la propietat dels terrenys i tornar a posar-los al mercat sense que estiguin condicionats a la construcció de les dos torres.
L’anterior equip de govern ja va declarar caducada la llicència per construir les torres a finals del 2022 “per l’incompliment del termini d’acabament de les obres”, que segons un informe municipal va concloure el 24 de gener del 2022.
Llavors, va desestimar les al·legacions presentades per Metrovacesa, que argumentava que no havia pogut completar l’obra a causa de la pandèmia i criticava oberta ment l’actitud de l’ajuntament i el seu “especialíssim rigor” amb aquest expedient, de manera que tot feia preveure un conflic te judicial. Metrovacesa va iniciar les obres de la primera torre l’estiu del 2019, però el novembre d’aquell mateix any ja les va aturar.
Va ser el cant del cigne d’un projecte gestat durant la fase final de la bombolla immobiliària el 2007, que va portar la promotora Cerbat, integrada per una empresa local i una altra de Caixa Catalunya, a pagar per aquest solar de 27.000 metres quadrats ni més ni menys que 49,5 milions d’euros, que van servir a la Paeria per costejar la Llotja.
El contracte estipulava que havia d’edificar obligatòriament els dos minigratacels d’una vintena de plantes i que, en cas contrari, la titularitat de la par cel·la revertiria al CNC. L’esclat de la bombolla va fer inviable l’operació, malgrat successives pròrrogues concedides per la Paeria. Finalment, després de diverses vicissituds, el solar va acabar en mans del BBVA, que al seu torn el va acabar traspassant a Metrovacesa, que tampoc ha pogut completar el projecte.
