ENSENYAMENT PARES
La federació de famílies de la pública, en contra d'ampliar el val escolar
Diu que no serveix per alleujar despeses
L’aFFaC (Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya) rebutja l’ampliació del val per a material escolar a Secundària perquè “no serveix per pagar les quotes per a material i les sortides a l’escola pública”. “És un xec només de consum”, denuncia la presidenta de l’entitat, Belén Tascón, que demana destinar la partida de 55 milions per a aquesta mesura als centres perquè redueixin les quotes o bé que el val es pugui canviar en els col·legis i no només en els comerços.
Creu que és una mesura “assistencialista” i que “no serveix per alleujar la pressió econòmica que suposa l’inici del curs”. Recorda que segons l’Organització de Consumidors i Usuaris, ha estat “el més car de la història amb 530 euros per alumne”, alerta que Catalunya es troba entre les comunitats amb una despesa escolar més elevada, amb 2.728 euros anuals de mitjana, i destaca que en quatre anys s’ha incrementat un 12,5% el preu del menjador escolar.A més, l’aFFaC considera que Educació “promou una fuga d’alumnat a la privada”. “Planifica l’oferta educativa sense tenir en compte les necessitats d’escolarització de l’alumnat ni la preferència de les famílies”, afirma, i assegura que el Govern genera una “sobreoferta” a la concertada.
Detalla que aquest curs han començat 57.999 alumnes a I3 i, segons l’entitat, s’haurien d’haver planificat 2.900 grups a la xarxa pública amb una ràtio de 20 alumnes, 776 més dels 2.124 que es van oferir. Per contra, va indicar que a la concertada han quedat 117 grups sense omplir. Sobre primer d’ESO, l’aFFaC diu que les places públiques “ni tan sols garanteixen la continuïtat de l’alumnat que l’any passat va cursar sisè de Primària en un centre públic”. Indica que Educació hauria d’haver ofert catorze grups més i afegeix que a la concertada hi ha hagut una “sobreoferta” de 208.D’altra banda, l’associació demana “autocrítica” al departament d’Educació sobre el pla de digitalització de les aules.
Manifesta que s’ha basat “simplement a posar molts dispositius i no en una educació crítica sobre el seu ús”. En aquest sentit, denuncia que Catalunya és la “tercera comunitat autònoma amb pitjors resultats en comprensió lectora” darrere de Ceuta i Melilla, i que l’informe PIRLS ja relacionava el descens de resultats amb l’augment de l’ús de les pantalles a les aules. No obstant, no és partidària de prohibir-les, però insta Educació a “limitar-les a coses concretes que puguin ajudar l’alumnat”.