COL·LECTIUS RELIGIÓ
Musulmans errants: des de la mesquita clausurada del carrer del Nord no han trobat cap altra opció
La comunitat Ibn Hazm va haver de deixar fa dos setmanes el Palau de Vidre, la seua mesquita provisional durant els últims 12 anys | Des que la del carrer del Nord va ser clausurada el 2011, no ha trobat cap opció definitiva i ara vol optar a la concessió d'un solar municipal
La del carrer del Nord va ser tancada el 2011 per excés d’aforament.
La comunitat musulmana Ibn Hazm va haver d’abandonar fa dos setmanes la que havia estat la seua mesquita en els últims anys, el Palau de Vidre, i des d’aleshores no té un lloc on resar. I és que l’oració de cada divendres, dia sagrat per a l’Islam, congrega centenars de persones. Els seus responsables volen que totes puguin continuar pregant en un únic centre de culte, i no separades en oratoris, l’aforament màxim dels quals és de 200 persones. I per poder fer-ho, la normativa municipal obliga que una nova mesquita –i qualsevol temple d’una altra confessió– hagi d’estar ubicada en un solar en el qual no hi hagi cap edificació limítrofa. Això dificulta molt trobar un terreny, però el cert és que aquesta comunitat porta més de dotze anys sense haver resolt aquest repte.
El Palau de Vidre ha estat durant dotze anys la mesquita de la comunitat Ibn Hazm, que cada divendres congrega centenars de fidels.
Van obrir el seu primer oratori al carrer Pau Claris el 1997, però es va quedar petit i quatre anys després es van traslladar a un local ubicat als baixos d’un edifici al carrer del Nord. Van estar-s’hi fins al 2011, quan la Paeria el va tancar per excés d’aforament, i d’allà van passar al Palau de Vidre, que és on han estat fins fa quinze dies, encara que puntualment han resat als pavellons 2 i 4 de la Fira, i en una carpa a l’antiga Hípica.
Ara no tenen cap local i el divendres de la setmana passada la Paeria el va deixar resar al recinte de la Fira. Per a aquest últim, van demanar sense èxit l’antiga Hípica (ocupada per les firetes) o l’entorn del riu, i al final van resar a la canalització sense disposar de permís, per la qual cosa la Guàrdia Urbana va aixecar acta.L’ajuntament va anunciar que traurà a concurs la concessió d’una finca municipal que compleix els requisits de la normativa per acollir un centre de culte, i els musulmans preveuen presentar una oferta.
La primera mesquita va obrir en aquest local de Pau Claris el 1997. - SEGRE
Fa 16 anys, el 2007, la Paeria i la comunitat Ibn Hazm van firmar un protocol per construir una mesquita en un solar del polígon, però quatre anys més tard l’ajuntament va rescindir la concessió perquè aquesta entitat religiosa no va iniciar les obres.L’ordenança que regula els centres de culte estableix que només poden obrir-se als baixos d’edificis si el seu aforament no supera les 200 persones, sempre que hi hagi aparcament i el carrer compleixi unes determinades condicions, com per exemple que no sigui un espai per a vianants. “És l’ordenança més restrictiva de Catalunya, només podríem anar al polígon”, lamenta el portaveu d’Ibn Hazm, Abdellatif Láatabi.
La pregària a la canalització sota un pont, divendres passat.
Reconeix que “som una comunitat nombrosa i és difícil trobar un espai en el qual capiguem tots, però el que no podem fer és improvisar una carpa o estar anys pagant un lloguer com fins ara”. Va afegir que optaran a la licitació de la finca, però que “veurem si podem presentar oferta econòmica”.
Per la seua banda, el tinent d’alcalde d’Acció Social, Carlos Enjuanes, diu que la comunitat estava avisada des de fa mesos que hauria d’abandonar el Palau de Vidre i confia que la concessió del terreny municipal serveixi per donar “una solució definitiva a un problema que porta més d’una dècada amb solucions provisionals”. No obstant, admet que el fet de ser una comunitat tan nombrosa dificulta trobar l’espai idoni, “però ho aconseguirem”.
