Els metges de família reivindiquen prestigiar l'especialitat i donar-li més pes a la carrera

Els facultatius de l’Atenció Primària reivindiquen la necessitat de prestigiar la seua especialitat i reclamen que tingui més pes en la carrera de Medicina. El 29 congrés de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC), que ahir va començar a Lleida, van reclamar al conseller d’Investigació i Universitats, Joaquim Nadal, una assignatura de Medicina Familiar i Comunitària a totes les facultats de Catalunya i pràctiques tutelades en els centres de salut d’almenys 12 crèdits. La Universitat de Lleida és pionera perquè ja inclou en el nou pla d’estudis aquesta matèria troncal, que els alumnes cursaran a quart. Nadal va assistir a la I Jornada d’Universitat i Medicina família i Comunitària, emmarcada en el congrés, que reuneix gairebé uns 500 professionals i segueix fins demà.

Eugeni Paredes, president del comitè científic, va argumentar que “els bons estudiants de Medicina no elegiran una especialitat que amb prou feines coneixen” i va reivindicar que la medicina de família “és bàsica”. La presidenta del comitè organitzador, Mònica Solanes, va apuntar que “fer l’especialitat no vol dir que després treballin de metges de família, de vegades tenen altres opcions laborals interessants”. 

El president de la CAMFiC, Antoni Sisó, va dir que “queda camí per aconseguir el prestigi que volem com a especialitat”, va reivindicar que “l’element humà és l’essència” del treball del metge de família i va apostar per incorporar biotecnologia sempre que sigui “no excloent, ambientalment sostenible i èticament viable”. Va animar els professionals a “desburocratitzar” la seua feina i va advocar per un “lideratge més clínic que directiu”.

Per la seua part, el conseller de Salut, Manel Balcells, que va presidir la inauguració del congrés, va coincidir que “cal prestigiar l’Atenció Primària, fent investigació i amb l’ajuda de l’administració”. Va dir que estan “a les portes de tancar el conveni de l’ICS” i va anunciar que treballen en pròxims canvis estructurals per millorar l’autonomia dels equips i que l’Atenció Primària sigui veritablement “el pal de paller del sistema sanitari”. 

En aquest sentit, va apostar perquè els metges deixin de fer “treball burocràtic sense valor afegit” i per impulsar “l’encaix amb l’atenció social per a una atenció integral de persones grans pluripatològiques a casa”. També va anunciar unitats d’Atenció Intermèdia liderades per metges de família (hospitals de dia per a malalts crònics que s’hagin descompensat) i “un nou mapa sanitari amb una permeabilitat més alta entre l’Atenció Primària i l’hospital de referència” i la creació d’equips territorials. “L’objectiu és que tots els ciutadans tinguin les mateixes possibilitats de sobreviure a un càncer de mama, visquin on visquin, i això passa per un diagnòstic i tractament adequat i al moment, i els canvis estructurals han de permetre que això passi”, va assenyalar.

“Soc metge, mossèn, psicòleg i un amic”

Manolo Guiu Bardají és el facultatiu de Puigverd de Lleida des de fa 40 anys i, després de complir els 65, vol continuar exercint mentre la salut i el sistema l’hi permetin

“No m’interessa saber què significa la jubilació activa, m’agrada molt el que faig cada dia per plantejar-me deixar-ho.” Manolo Guiu Bardají, de 65 anys, metge d’Atenció Primària a Puigverd de Lleida, va complir ahir 40 anys d’“atenció i compromís” en aquest municipi del Segrià. “Vaig arribar a Puigverd el 1983 i el poble no era el que és avui, els carrers estaven sense asfaltar, residia a la casa del poble i era metge durant les 24 hores del dia; a més d’haver de fer de tot, des d’enguixar un braç després de la típica ruptura fins a una cirurgia menor”, va explicar ahir a la seua consulta. Va afegir que ha tingut diverses ofertes per ocupar altres destinacions atractives fora de Lleida però “enlloc no estaré millor que aquí”. “No només soc metge, en ocasions faig de mossèn i psicòleg, encara que principalment soc un amic més dels veïns”, va assenyalar. Després de tants anys “estic molt content de ser aquí i sentir-me un més, és un autèntic privilegi i fer el que m’agrada, una sort enorme”. Va animar els joves metges a cobrir les places de zones rurals, perquè “estic segur que no se’n penediran, és un dia a dia que dona vida”. 

Assegura que mentre la salut l’acompanyi i el sistema li ho permeti continuarà atenent els seus pacients. “Si m’haguessin de diagnosticar alguna malaltia ho farien per hiperactivitat, treballo una mitja de 10 hores diàries i atenc uns 40 pacients, la qual cosa no suposa un problema per a mi ni per a la meua família.” Guiu és també el director de l’equip d’Atenció Primària de Lleida Rural Sud, que inclou els municipis d’Albatàrrec, Alcanó, Alfés, Artesa de Lleida, Aspa, Montoliu, Puigverd, Sarroca, Sudanell, Sunyer i Torrebesses i dona cobertura a uns 19.000 pacients.