Les entitats municipals demanen un nou model de transport per carretera basat en les diferents realitats de Catalunya

L'Associació de municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà (AMTU) ha debatut sobre la finalització de les noves concessions al transport per carretera, previstes per al 2028, en una jornada celebrada en el marc de la 22a edició de la Fira Municipàlia, a Lleida, amb la participació de les principals entitats municipalistes de Catalunya i també l'ATM de Lleida. Tots els participants han coincidit a demanar un nou model que tingui en compte les diferents realitats del país, que sigui adaptable als canvis, i on els municipis puguin ésser escoltats. L'AMTU ha presentat els principals productes que està posant en funcionament i també ha explicat què fan els ajuntaments en temes com les Zones de Baixes Emissions (ZBE) o el transport a demanda.

Abans del debat, el director general de l'AMTU, Joan Serra, també ha obert l'estand de l'AMTU donant la benvinguda als assistents. Serra ha explicat que l'AMTU és present en aquesta fira perquè volen estar a prop del ajuntaments, regidors i tècnics de mobilitat, explicant-los què fan en matèria de mobilitat i transport públic, amb projectes com el transport flexible o la nova central de compres, i o altres serveis que també donen.

A la taula rodona 'Noves concessions al transport per carretera. Una nova oportunitat per redefinir la mobilitat a Catalunya. Horitzó 2028', han participat Sergi Penedès, en representació de l'ACM, Mario Urrea, de l'Associació de Micropobles de Catalunya, Carles Labraña, responsable d'Estudis i Projectes de l'AMTU, i Teresa Tost, responsable tècnica de l'ATM de Lleida.

Els participants han coincidit a afirmar que la fi de les concessions del transport per carretera obre una nova oportunitat per repensar el mapa de la mobilitat a Catalunya, i tal com ha dit Sergi Penedès, caldrà tenir en compte totes les realitats del país i també totes les parts implicades. El representant de l'ACM ha explicat que actualment hi ha "zones en blanc" on no arriba el transport públic.

Urrea, com a representant dels micropobles, ha afirmat que aquests són els que tenen més problemes de mobilitat i transport públic i ha afirmat que no es pot replicar el model de les grans ciutats al món rural. De la seva banda, Carles Labraña ha recordat que ara hi ha el repte d'adaptar un model de mobilitat interurbà que està desfasat perquè està regulat per una norma que data de l'any 1987. Labraña ha apostat per definir tècnicament les necessitats que té ara el territori, incorporant també altres tipus de mobilitat com la del transport a demanda o el transport escolar, i que també tingui en compte que anem cap a elements elèctrics i sostenibles. Finalment, també ha demanat que els municipis puguin participar en el model de governança i fer sentir la seva veu.