LLEIDA
Carreres de gènere a la UdL
En les enginyeries la immensa majoria d'alumnes continuen sent homes, mentre que les dones predominen en els graus relacionats amb l'educació, la cura de les persones i les llengües
Malgrat els esforços per acabar amb els estereotips, la bretxa encara continua
La bretxa de gènere segueix vigent a l’hora d’escollir estudis universitaris, malgrat les accions que la Universitat de Lleida (UdL) du a terme des de fa anys per intentar acabar amb els estereotips de gènere que associen les dones a les carreres relacionades amb la cura de les persones, l’educació o les lletres, i als homes amb les enginyeries i les ciències.
Amb dades d’aquest curs facilitades per la UdL, es constata que les titulacions més masculinitzades són la d’Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica i la d’Enginyeria Mecànica, en què menys d’una de cada deu alumnes són dones (un 9,1% i un 9,6%). El segueixen, amb un 10,5%, el grau en Tècniques d’Interacció Digital i de Computació, que s’imparteix al campus d’Igualada, i el d’Enginyeria Informàtica, amb un 11,7%, que la vicerectora destaca que ha incrementat la presència femenina en els últims cursos. Unes altres cinc titulacions de l’àmbit de les enginyeries tampoc no arriben al 20% de dones a les aules.
En canvi, carreres més socials, sanitàries i de lletres continuen eminentment feminitzades. La que encapçala el rànquing és el doble grau d’Educació Infantil i Primària, amb un 94,1%. A primer, són 2 nois i 36 noies. La segona posició l’ocupa el doble grau de Llengües Aplicades i Filologia Catalana, amb un 90% de dones, i el tercer, amb un 89,5%, el mateix doble grau però amb Filologia Hispànica. En unes altres sis titulacions, vuit de cada deu estudiants són noies (el doble grau amb Estudis Anglesos, Infermeria, Educació Social, Educació Infantil, Ciència Biometgesses i Psicologia) i en dos més voreja aquest percentatge (Treball Social i Medicina).
La vicerectora de Compromís Social, Igualtat i Cooperació, Núria Camps, va reconèixer que existeix encara una “prevalença de segregació vocacional per raó de gènere a l’hora d’elegir estudis”, encara que creu que s’ha començat a revertir, i va considerar que no s’ha de fer recaure només en les dones la responsabilitat de canviar aquesta situació. Va remarcar que l’ideal seria que els joves s’“alliberessin de determinismes socials” a l’hora de prendre aquesta decisió i va recordar que la Universitat de Lleida va iniciar fa anys activitats per trencar els estereotips en aquest sentit, però va assenyalar que, en definitiva, són “un reflex del que passa a la societat”.
«Falten referents femenins en el sector tecnològic i les enginyeries»
Cahymaa Dkouk i Laura Haro són dos lleidatanes que estudien Enginyeria Informàtica. Des que es van interessar per aquesta especialitat sabien que era un sector en què predominen els homes. “En el meu grau érem dos noies en una classe de cinquanta”, assenyala Dkouk, mentre que Haro apunta que en la seua n’hi ha deu en una classe de seixanta. “Quan et prepares per entrar a la carrera ja veus que les dones som minoria ja al batxillerat”, assenyala Haro, que creu que una de les causes de l’absència de dones en enginyeries es deu a la falta de referents femenins. “Quan et posen un enginyer com a exemple és un home”, sentencia Haro, mentre que Dkouk també ho atribueix “a la idea errònia d’associar la informàtica amb els videojocs, quan les seues aplicacions són universals”. Per la seua part, la directora de l’Escola Politècnica Superior, Magda Valls, va reconèixer que “està clar que falten referents femenins en el món tecnològic” i va remarcar que des de la universitat han fet “centenars” de conferències en instituts per atreure més universitàries.
«Fem el que ens agrada, sense tenir en compte els estereotips»
Pau Barceló de Tarragona i Joan Orteu de la Fuliola cursen primer del doble grau d’Infantil i Primària i són els únics nois de la classe. La resta són 36 noies. Asseguren que van triar aquests estudis per vocació i que no els va influir que siguin tradicionalment feminitzats. “Al principi em sorprenia que a classe parlessin en femení perquè són majoria, però ja m’hi he acostumat”, afirma el Pau, i remarca que “jo estudio el que m’agrada, sense tenir en compte estereotips”, una afirmació que el Joan corrobora. Assenyalen que estan plenament integrats amb les seues companyes i que no han rebut comentaris de ningú per haver escollit una carrera en la qual la majoria són dones.
Per la seua banda, el degà de la facultat d’Educació, Psicologia i Treball Social, David Aguilar, destaca que en els graus d’Infantil des de fa anys que s’inscriuen pocs nois, mentre que a Primària el percentatge ja assoleix el 40 per cent. Apunta que aquesta situació perviurà fins que no canviï la concepció social que associa certes professions a les dones.