“L'Institut Joan Oró va obrir sense tenir ni nom”

L’institut Joan Oró va celebrar ahir l’últim acte per commemorar els cinquanta anys de vida amb una taula redona en la qual antics alumnes, docents i directors van rememorar com era el dia a dia al centre. La primera a intervenir va ser Teresa Latorre, que va formar part de la primera promoció d’alumnes de l’institut el 1972. Va recordar que en aquell temps “el Màrius Torres era l’institut masculí, i el Gili i Gaya el femení. El nostre també era sol per a dones i, per no tenir, no tenia ni nom”. 

No va ser fins dos cursos després quan el claustre de professors va decidir donar-li el nom del científic lleidatà. “Érem l’institut dels pobles, venien alumnes de Torrefarrera, Alcarràs o Albatàrrec, perquè llavors no tenien instituts”, recorda Antonio López, que va ser director del centre diversos anys i que va viure el pas del BUP a l’ESO. “Va ser una mica caòtic perquè durant dos cursos van conviure els dos sistemes educatius, i en aquell mateix moment també vam perdre els alumnes dels pobles”, va afirmar López, que va afegir que “abans es fumava a les classes i quan ho van prohibir semblava el final del món,  però no, al final no va ser per a tant”. 

Va ser la dècada dels dos mil quan el centre va viure els seus pitjors anys, va reconèixer Emma Carreras, que llavors era la directora. “Vam perdre els alumnes dels pobles i es va arribar a plantejar el tancament perquè no passaven fets gaire positius al centre i s’estava convertint en un guetto”, va reconèixer Carreras.

 Tanmateix, a través de projectes educatius van aconseguir revertir la situació. Un exemple va ser el programa WhatsEp, amb el qual impartien la majoria de les assignatures en anglès. “Vam passar de no fer jornades de portes obertes perquè no venia ningú a haver de fer-les en diversos dies per la quantitat de gent que venia, va ser un orgull veure com vam aconseguir revertir la situació”, va celebrar Carreras. 

Abans de la taula redona hi va haver una xarrada a càrrec del president de la Societat Astronòmica de Lleida, Josep Mallol, sobre la figura de Joan Oró. Va posar en relleu el seu llegat en el camp científic i va arribar a la conclusió que l’investigador lleidatà “hauria d’haver guanyat el premi Nobel”. Va afegir que el parc astronòmic del Montsec “també forma part del llegat que va deixar”