Lleida aprova el nou Catàleg de Béns Protegits, que amplia el nombre d'elements a conservar

La Junta de Govern Local ha aprovat aquest dimarts inicialment el nou Pla Especial de Protecció de Patrimoni i Catàleg de Béns de Lleida, que amplia el nombre d'elements protegits dels 162 inclosos en el planejament general del 1999 fins a 552, i en millora la seva definició, per a garantir la seva adequada conservació. L'alcalde Fèlix Laorrsa ha presidit la presentació del nou document en un acte que ha comptat amb persones vinculades a la seva elaboració i al món de la cultura, l'urbanisme i el patrimoni. El pla incorpora noves categories de béns a reconèixer, com els socioculturals-etnològics, els ambientals i els naturals.

Larrosa ha destacat que en la revisió del nou POUM que es va aprovar inicialment el 2018 ja s'incloïa una actualització del catàleg, que aleshores no va arribar a entrar en vigor. Ara, el govern municipal vol iniciar els tràmits per a la protecció definitiva de 552 elements per tal que perdurin. La vocació és "protegir, preservar i posar en valor", ha dit Larrosa, que també ha lamentat la pèrdua per manca de protecció d'elements històrics com l'Escola dels Ferroviaris i l'antiga estació del Pla de Vilanoveta.

L'alcalde s'ha marcat com a objectiu incloure en els pressupostos fons per avançar en la recuperació de patrimoni, amb ajuda d'altres administracions. Per això ha apostat per tenir una estratègia clara de manteniment i inversió, de planificació i promoció, i ha animat a la ciutadania a presentar les seves aportacions durant el període d'informació al públic.

El nou document incorpora cinc tipologies de béns a reconèixer, segons la seva naturalesa i els valors associats. Es tracta de l'arquitectònic amb 85 elements com la Seu Vella i Gardeny, el Centre Històric o els Camps Elisis; arqueològic - paleontològic, amb 127 elements com el barri de la Cuirassa o les Adoberies de la Rambla Ferran; el sociocultural – etnològic, amb 27 elements com les restes de la Guerra Civil o el monument al Liceu Escolar; el natural amb 17 elements com la el parc de la Mitjana o l'espai fluvial del Segre; i l'ambiental – paisatgístic, amb 18 elements com l'Arborètum o les Basses.

Pel que fa a les categories de protecció, es classifiquen en quatre segons l'establert a la llei del Patrimoni Cultural Català, que són els Béns Culturals d'Interès Nacional (BCIN), els Béns Culturals d'Interès Local (BCIL), els Espais de Protecció Arqueològica (EPA) i els Béns amb Protecció Urbanística (BPU). També es contemplen tres categories específiques per als béns que es protegeixen per la via urbanística, que són els Entorns de Protecció, els Contorns Urbanístics de Protecció i les Àrees d'Expectativa Arqueològica. Cada bé incorporat al Catàleg gaudeix d'un nivell de protecció diferent en funció dels seus valors. Es preveuen cinc nivells: la protecció integral (nivell 1), la conservació (nivell 2), parcial (nivell 3), la protecció ambiental (nivell 4) i la documental (nivell 5).