La ciutat de Lleida triplica els béns arquitectònics, històrics i naturals protegits, amb 552

El govern municipal ha ampliat el catàleg de béns i immobles protegits de la ciutat fins als 552, triplicant els 162 que hi havia fins ara. Així ho va anunciar ahir l’alcalde, Fèlix Larrosa, a la Canonja de la Seu Vella, on va detallar que, a banda d’incorporar nous elements al llistat com la canalització, l’ascensor del Canyeret, la plaça Sant Joan o l’avinguda de Blondel, entre d’altres, també es reorganitza el catàleg, dividint els béns en cinc categories i amb cinc nivells de conservació, que s’aplicaran en funció de les característiques de cada un.

Aquesta serà la primera actualització del catàleg des del 1999. El 2018 hi va haver un intent que no va prosperar perquè estava vinculat a l’aprovació del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), que no va tirar endavant. És per això que ara el govern municipal ha optat per desvincular el catàleg del nou planejament per tramitar-lo abans. Ahir la junta de govern ho va aprovar inicialment i, després del període de trenta dies d’exposició pública, el ple municipal debatrà la validació definitiva.

D’aquesta manera, els béns del catàleg estaran classificats en cinc categories: Arquitectònics, que inclou els edificis i elements singulars, que conformen gairebé la meitat del catàleg amb 282, així com restes històriques, ambients i edificis com la plaça dels Apòstols o la rambla Doctora Castells; Arqueologicopaleontològic, que són els elements en superfície o al subsol que poden servir per donar a conèixer la història de la ciutat, com la Cuirassa o les antigues adoberies de la rambla Ferran; Sociocultural-Etnològic, per als béns que són d’interès per a la memòria històrica com els nius de metralladores de la Guerra Civil de la partida de Grealó o el monument al Liceu Escolar; Natural, que són espais d’interès natural com la Mitjana o la canalització; i Ambiental-Paisatgístic, que inclou les àrees en les quals interactuen factors naturals i humans com l’Arborètum o el parc El Vilot de Sucs. 

El catàleg també preveu cinc nivells de protecció: integral, conservació, parcial, ambiental i documental.“Som rics en patrimoni i necessitem una estratègia clara de manteniment, inversió, planificació i promoció”, va assenyalar Larrosa, que va lamentar que aquests últims anys la ciutat hagi perdut immobles com l’Escola dels Ferroviaris o l’estació del Pla de Vilanoveta, que es va demolir el 2022. 

El paer va afegir que preveu destinar una partida del pressupost del proper any només per a la recuperació i restauració del patrimoni. Per la seua part, la tinent d’alcalde Begoña Iglesias va agrair a les entitats “que van ajudar a recopilar els béns” i va fer menció especial a la Federació d’Associacions de Veïns, que està fent un llistat de béns de l’Horta “que podrien incorporar-se al catàleg”. Finalment, la cap d’Arqueologia de la Paeria, Anna Olivé, va dir que el catàleg “servirà per ordernar l’urbanisme de la ciutat”.