RELIGIÓ EQUIPAMENTS
Obre la mesquita de Pardinyes
De la comunitat Shura, que està disposada a participar en activitats veïnals
Aposta pels petits oratoris en comptes d'un gran centre de culte
La comunitat islàmica Shura va inaugurar ahir la seua nova mesquita, un petit oratori de 340 metres quadrats situat a la planta baixa del número 1 del carrer Josep Pla, a Pardinyes. Té un aforament de 200 persones, el màxim que permet per oratori l’ordenança municipal que els regula. Els membres de l’associació van començar a recaptar diners fa més d’un any per pagar els 85.000 euros que els va costar el local, a banda dels 60.000 amb els quals van sufragar els tràmits i el mobiliari.
La mesquita està completament insonoritzada –han rebaixat el sostre un metre i mig– i compta amb catifes ignífugues valorades en 7.500 euros. Així ho va assegurar Aziz Bounjimi, vocal de la comunitat, que va afirmar que “res hauria estat possible sense la col·laboració de veïns del barri, negocis musulmans i fidels de tota la ciutat, així com de Tàrrega, Cervera o Fraga, i d’un empresari que es va oferir a reformar gratis el local”. També va explicar que compten amb 48 socis que aporten 20 euros mensuals per costejar el manteniment de l’oratori.
Bounjimi va valorar que les petites mesquites són el model que haurien de seguir altres comunitats islàmiques com Ibn Hazm, que és molt més multitudinària i espera que la Paeria liciti la concessió d’un terreny municipal per construir un centre de culte. “A cada barri hi hauria d’haver un oratori com a mínim”, va indicar el vocal. A més, “no veiem amb bons ulls que tota la interpretació religiosa musulmana quedi en mans d’una sola comunitat”, va afegir.“Estem a disposició dels veïns per participar en les activitats que proposin, però ens costarà tenir la iniciativa perquè no tenim una cultura política i associativa”, va dir Bounjimi.
En aquest sentit, el president de l’Organització de Veïns de Pardinyes (Orvepard), Joan Torné, va allargar la mà a la comunitat per col·laborar en la integració i va assegurar que “heu arrelat aquí i també sou del barri”.L’alcalde, Fèlix Larrosa, va insistir en la necessitat de “contribuir a fer de Lleida una ciutat cívica i orgullosa, oberta al diàleg”. El vicepresident de la federació de comunitats islàmiques de Catalunya, Mohamed Kharbouch, va destacar que a Lleida hi ha més de 20 associacions musulmanes federades.