Crida dels científics pel clima

“Els efectes de l’escalfament global són cada vegada més greus i les possibilitats d’un col·lapse social mundial són factibles.” Aquest és l’inici de les conclusions de l’Informe sobre l’estat del clima 2023: entrant en un territori inexplorat, publicat aquesta setmana per la revista BioScience i al qual s’han adherit més de 15.000 científics, entre els quals en figuren tretze de la Universitat de Lleida. Un és el catedràtic d’Agrònoms Delfí Sanuy, que també és contundent.

“El planeta Terra segur que seguirà endavant, però i els humans? La nostra obligació com científics i éssers humans és fer veure a la gent que hi ha un problema molt greu i que és necessari actuar”, diu. Un altre és el catedràtic d’Enginyeria Forestal Lluís Coll, que afirma que aquest informe “és un crit de la comunitat científica”.“Hem de canviar la nostra perspectiva sobre l’emergència climàtica, de ser només una qüestió ambiental aïllada a una amenaça sistèmica i existencial”, indica l’informe. Sanuy i Coll ho comparteixen. El primer creu que “nosaltres i els nostres fills sobreviurem, però els nets poden patir molt”. I el segon opina que “anem molt tard, i de tots els escenaris sobre l’evolució del canvi climàtic plantejats durant els últims vint o trenta anys sempre es compleix el pitjor i fins i tot s’excedeix”.

Sanuy alerta que moltes zones del planeta seran inhabitables, provocant massius moviments migratoris, i que part dels afectats “vindran aquí amb tot el dret del món fugint de la misèria”. L’informe preveu que a finals de segle entre 3.000 i 6.000 milions de persones (entre un terç i la meitat de la població mundial) quedaran fora de “la regió habitable” i s’enfrontaran “a una calor intensa, a una disponibilitat limitada d’aliments i a taxes de mortalitat elevades a causa dels efectes del canvi climàtic”. Els seus autors condemnen “la noció predominant de creixement interminable i consum excessiu per part de països i individus rics com a insostenible i injust”. “Advoquem per reduir el consum excessiu de recursos”, indiquen. “Caldria canviar el model econòmic”, afirma en aquest sentit Sanuy, que admet que ni els països ni els grans poders estan per la feina. 

Per la seua part, Coll veu necessari “parar de créixer, cal aplicar les tres R: reduir, reutilitzar i reciclar”. Un altre professor de la UdL que subscriu el document, Manuel Ibáñez, destaca que ho va fer “perquè les dades són rigoroses i incontestables”. I lamenta que “com a ciutadà i pare de família porto 30 anys lluitant en aquest tema i no veig que la gent jove agafi el relleu. Al contrari, s’afegeixen al consumisme irresponsable mentre el carro se’n va fent bots pel pedregar”.“Com a científics, se’ns demana cada vegada més que diguem al públic la veritat sobre les crisis a què ens enfrontem”, assenyala l’informe. “La veritat és que estem commocionats per la ferocitat dels fenòmens meteorològics extrems el 2023. Tenim por del territori inexplorat en el qual hem entrat”, prossegueix, i adverteix “sobre el possible col·lapse dels sistemes naturals i socioeconòmics en un món en el qual afrontarem una calor insuportable, freqüents fenòmens meteorològics extrems, escassetat d’aliments i aigua dolça, augment del nivell del mar, més malalties emergents i un augment del malestar social i dels conflictes geopolítics. 

El sofriment massiu a causa del canvi climàtic ja és aquí”. Precisament, Sanuy subratlla la paradoxa que no s’escolti els científics “quan abans el que deien anava a missa; ara es nega la pandèmia o es defensa que la Terra és plana, es qüestiona la ciència quan sempre ha fet avançar la humanitat”.

L’article preveu que entre un terç i la meitat de la població mundial estarà en zones inhabitables

Coll precisa que, al marge que el 2023 sigui un any amb fenòmens extrems, el canvi climàtic es constata amb l’evolució al llarg dels anys. “La tendència és claríssima i el negacionisme confon el que és el temps, que un dia faci molt fred, per exemple, amb el clima, que es reflecteix en sèries llargues.” En aquest sentit, considera que una de les causes de la falta d’acció política per afrontar l’escalfament global obeeix que aquest és gradual. “Els polítics actuen de forma reactiva i no preventiva”, remarca, i afegeix que els països que emeten més gasos amb efecte d’hivernacle són els menys afectats i tenen menys pressió per canviar de model.