Alumnes del Claver de Lleida coneixen a Ceuta la realitat dels migrants que arriben saltant la tanca amb el Marroc

“No veia només la tanca, sinó que em venia la imatge de persones intentant travessar-la. Fills, menors, embarassades.. I després també ho relacionava amb els joves amb qui havíem estat passant la tarda, cantant i ballant, que tenien les cicatrius d’haver saltat la tanca. Vincules la tanca amb les cicatrius. La tanca, de fet, és la prova final del viatge.” Així recorda l’Anna, alumna de segon de Batxillerat del col·legi Claver-Jesuïtes Lleida, com la va impactar la seua recent estada a Ceuta amb unes altres sis estudiants del centre en el marc del projecte Frontera Sud de la Fundació Jesuïtes Educació, que té com a objectiu conèixer la realitat de la migració i ajudar-los a desenvolupar una mirada crítica, reflexiva i de compromís cap aquesta qüestió.

Al costat d’alumnes d’altres escoles dels Jesuïtes (41 estudiants i 7 educadors en total) van visitar la tanca fronterera amb el Marroc i van compartir experiències en primera persona de joves migrants.Abans del viatge, els alumnes de Batxillerat van portar a terme activitats relacionades amb la migració i les persones refugiades. Virginia Menéndez, educadora responsable de Frontera Sud, detalla que és “molt més que un viatge, és un aprenentatge des de la vivència, una experiència per viure la situació migratòria des del terreny”, i afegeix que no “es parla de bons i dolents, es convida l’alumnat a atansar-se als ciutadans de Ceuta, a les institucions relacionades amb l’àmbit migratori i a desfer prejudicis treballant el racisme i el classisme que moltes vegades tenim integrats a la nostra cultura”.

Una altra alumna del Claver, la Maria del Blau, apunta que els va sorprendre la “normalitat amb què la població de Ceuta conviu amb la migració”, mentre la Maria destaca que “veia la tanca i al fons Espanya i pensava, com no han de voler creuar?”. L’Anna subratlla que han passat de “veure la immigració en abstracte a posar cares i noms”, els de les persones amb qui van compartir uns dies. “No té res a veure com era quan hi vaig anar a com he tornat. Som persones diferents. Et fa veure de forma diferent els teus problemes i pensar que alguns no són per a tant”, remarquen la Laia i l’Anna.