Perdonen un deute de vora un milió a una pensionista que va avalar el seu fill

El jutjat de primera instància número 6 de Lleida ha perdonat prop d'un milió d'euros de deute a una pensionista que va avalar el seu fill. Els experts calculen que més de mig miler de lleidatans s'han beneficiat de la Llei de la Segona Oportunitat des del 2015 mentre els concursos de particulars no deixen d'augmentar.

El jutjat de primera instància número 6 de Lleida ha perdonat un deute de prop d’un milió d’euros a una veïna del Segrià que va avalar personalment un préstec que va sol·licitar el seu fill per dur a terme una promoció immobiliària que no va arribar a acabar-se per la crisi de la construcció. Així, el jutge exonera la dona, de 78 anys i clienta de Bergadà Asociados, del passiu insatisfet, concretament de 983.857 euros, a l’aplicar la Llei de la Segona Oportunitat.

La beneficiària havia dedicat la major part de la seua vida a les tasques del camp i la ramaderia com a autònoma i va regentar un negoci familiar amb el seu marit. Va decidir avalar un préstec d’uns 350.000 euros sol·licitat per un dels seus fills per dur a terme una promoció immobiliària de 10 habitatges. El 2007, amb l’inici de la crisi, la promoció no es va acabar i tampoc va poder complir les obligacions que havia contret. “Vam voler renegociar amb el banc, però no va ser possible”, va lamentar la dona. “La seua situació era molt crítica i desesperant”, exposa la sòcia fundadora del despatx ubicat a Agramunt i advocada que ha portat el cas, Marta Bergadà.

“Cal indicar que malgrat vendre tot el patrimoni per cobrir el deute, això va ser insuficient”, puntualitza Bergadà, que recorda que “les trucades del banc van ser constants”. Finalment, el mes d’octubre passat el jutge va emetre la interlocutòria en la qual perdonava l’elevat deute. “Vam perdre tot el material que teníem, però ara podré viure tranquil·la el que em quedi de vida”, conclou la beneficiària. Val a recordar que el maig passat, el jutjat del mercantil de Lleida va exonerar més d’un milió d’euros a un camioner de la capital del Segrià després de deu anys d’embargaments després d’avalar una empresa de la qual era soci a l’aplicar la Llei de la Segona Oportunitat.

Els concursos de particulars s’han duplicat en dos anys a Lleida

Els experts calculen que més de mig miler de lleidatans s’han beneficiat de la Llei de la Segona Oportunitat. Una xifra que s’ha disparat en els últims anys. Així ho mostren les estadístiques del Consell General del Poder Judicial. En aquest sentit, els concursos de creditors de particulars s’han duplicat des de començament d’any respecte als que es van presentar l’any 2021. Segons el CGPJ, fins al segon semestre del 2023 els jutjats lleidatans van registrar 198 concursos de persones físiques no empresàries, una xifra que supera les de tot l’any passat, que van ser 124. El 2021 van ser 70; 68 el 2020; 59 el 2019 i 28 el 2018.Els experts assenyalen que la Llei de la Segona Oportunitat encara continua sent desconeguda per moltes persones que podrien beneficiar-se, encara que estan augmentant els casos sol·licitats d’exoneració dels deutes.Actuar de bona fe, no tenir antecedents per delictes socioeconòmics, ser insolvent i no haver estat exonerat abans de cinc anys, són els principals requisits per poder accedir a aquests procediments. Fins i tot ja s’han dictat interlocutòries en les quals els tribunals estan reduint quotes de la hipoteca a l’aplicar la llei, amb una sentència a Lleida el mes de setembre passat, com va publicar SEGRE. Segons un estudi de Saldados recollit per Cinco Días, el perfil del beneficiari de l’exoneració és el d’un home de 50 anys que arrossega un deute de 250.000 euros. Segons l’informe, el 90% tenen com a principal creditor el sector bancari.

La reforma de la llei limita l’exoneració del deute públic

La reforma de la llei de la Segona Oportunitat, que va entrar en vigor el mes de setembre de l’any passat, recull una exoneració dels deutes contrets amb Hisenda i la Seguretat Social, però els limita a un màxim de 10.000 euros per a cada organisme. Abans de la reforma, la llei no contemplava cap límit en aquest sentit per la qual cosa els jutjats solien concedir també el perdó del deute públic. Després de l’entrada en vigor, els experts van sol·licitar l’exoneració plena i diversos tribunals han portat l’assumpte al Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea perquè s’inclogui el perdó del crèdit públic. El tribunal europeu encara s’ha de pronunciar en aquest sentit.