La Guàrdia Urbana de Lleida pot arribar a recuperar 2.000 objectes perduts en un any

La Guàrdia Urbana de Lleida pot arribar a recuperar fins a 2.000 objectes perduts en un any a la ciutat i de la gran majoria, se'n localitza el propietari, tot i que no sempre acudeixen a la comissaria per recollir-los. L'ACN ha visitat l'oficina Troballes de la comissaria i ha parlat amb el seu responsable, Josep Borges, que ha posat en valor la feina per trobar els propietaris dels objectes perduts, que en molts casos provenen del carrer però també de supermercats, hospitals i del transport públic. La majoria d'objectes perduts són carteres robades amb documentació, mòbils, claus i peces de roba, però també els arriben curiositats com un joc de pals de golf, una cadira de rodes amb bateria o cartes d'amor.

"Qualsevol cosa que es perdi a la ciutat de Lleida o que sigui d'algun lleidatà i es perdi en una altra ciutat la recollim nosaltres". Així de contundent es mostra l'agent Josep Borges, que també assegura que a partir del moment que se'ls entrega l'objecte en qüestió, es registra i queda en custodia del cos policial mentre s'intenta localitzar "per tots els mitjans" al seu propietari.

Hi ha diferents vies de recollida i entrada d'objectes ja que el pot trobar algú i portar-lo a la comissaria o se'l poden trobar agents de patrulla. D'altra banda, diferents institucions o empreses privades també fan arribar objectes perduts a la Guàrdia Urbana; provenen sobretot de supermercats, hospitals i també d'Autobusos de Lleida, ja que al transport públic és un lloc on la gent s'acostuma a deixar coses. També poden arribar a través d'altres policies locals, que envien objectes perduts als seus municipis relacionats amb veïns de Lleida.

Borges explica que quan es perd alguna cosa, el primer que s'ha de fer és posar una denuncia. En aquest sentit, es refereix als telèfons mòbils com un dels objectes perduts més comuns i que a més a més, en alguns casos d'un valor econòmic elevat. A comissaria els connecten perquè tinguin bateria i funcionin per si el mateix propietari hi truca. Josep Borges remarca que és important facilitar el màxim de dades possible com el número d'IMEI, la marca, el model i el color. I es que malauradament hi ha molts mòbils perduts que funcionen perfectament i s'han d'acabar enviant a destruir perquè no s'ha pogut localitzar el seu propietari.

La recerca dels propietaris dels objectes perduts és una labor que comporta temps però Josep Borges destaca que amb l'experiència dels anys que s'hi dedica, cada vegada aconsegueix anar més ràpid. Per trobar els amos de les coses que els arriben es pot mirar d'investigar tant als centres comercials on s'ha venut l'objecte en qüestió, com entre familiars, amics, escoles o institucions que hi tenen algun tipus de relació.

Moltes vegades s'acaba localitzant una gran part dels propietaris dels objectes que els arriben, però no sempre acudeixen a comissaria per recollir-los. La Guàrdia Urbana recomana marcar amb el nom o alguna altra senyal les coses que portem a sobre per tal de poder-les identificar en cas de pèrdua.

Des d'uns pals de golf a una carta d'amor

A l'oficina d'objectes perduts hi arriba de tot. Majoritàriament són claus de domicili o de cotxe, carteres robades que contenen documentació o peces de roba com bufandes, guants i també altres objectes d'electrònica que la gent es pot deixar a l'autobús com uns auriculars. De tant en tant però, arriben coses sorprenents com és el cas d'un joc de 9 pals de golf amb la seva bossa del qual encara no s'ha aconseguit localitzar el propietari. Josep Borges explica que un altre cas curiós va ser el d'una cadira de rodes amb motor elèctric que es va trobar aparcada al mig del carrer i funcionava perfectament. Era un objecte de molt valor i després d'investigar van trobar el seu propietari que era un senyor que l'havia agafat a la seva dona per no cansar-se caminant i al final la va aparcar al carrer pensant que ningú li tocaria.

La Guàrdia urbana també ha arribat a trobar uns audiòfons d'una persona que tenia pocs recursos econòmics. Quan la van avisar que informar que els havien recuperat, es va posar molt contenta perquè són uns aparells molt cars i no tenia diners per comprar-ne uns altres.

Però no tot el que és valora més té un elevat cost econòmic i es que en una ocasió, una senyora va perdre una bossa de mà que valia milers d'euros però quan va trucar a la policia per saber si l'havien recuperat només estava preocupada per recuperar la fotografia d'un familiar que hi havia a l'interior. El mateix va passar amb una carta d'amor perduda entre dos joves enamorats.

Els objectes perduts dels quals no es pot localitzar el seu propietari no es queden indefinidament a la comissaria. Alguns com les peces de roba que encara estan en bones condicions es lliuren a entitats socials que les reaprofiten com Càrites. D'altra banda, en el cas d'algun instrument musical, s'ha arribat a contactar amb escoles de música per mirar d'oferir-los. Pel que fa als objectes que tenen més valor, es deixen en custòdia a l'Ajuntament de Lleida, a l'oficina de gestió econòmica.