POLICIA SERVEIS
La Guàrdia Urbana recupera uns 2.000 objectes perduts cada any
La majoria són carteres, claus, mòbils i roba però també n'hi ha de curiosos com un joc de pals de golf o cartes d'amor
Intenten localitzar-ne els propietaris
La Guàrdia Urbana pot arribar a recuperar fins a 2.000 objectes perduts a l’any a la capital del Segrià dels quals, la gran majoria, es localitza el seu propietari, encara que no sempre acudeixen a la comissaria per recuperar-los. El responsable de l’oficina d’objectes, Josep Borges, explica que molts dels articles provenen del carrer però també de supermercats, hospitals i del transport públic, i posa en relleu la feina per trobar els propietaris.
La majoria són carteres robades amb documentació, mòbils, claus i peces de roba encara que han arribat a tenir un joc de pals de golf, una cadira de rodes amb bateria, audiòfons i cartes d’amor, entre altres. “Qualsevol cosa que es perdi a la ciutat o que sigui d’algun lleidatà en un altre lloc la recollim nosaltres”, comenta l’agent, qui també assegura que a partir del moment en què se’ls entrega l’objecte en qüestió, es registra i queda en custòdia del cos mentre s’intenta localitzar “per tots els mitjans” el seu propietari.
Hi ha diferents vies de recollida i entrada d’objectes, des d’un ciutadà que ho troba i ho porta a comissaria fins quan és trobat pels agents quan patrullen. D’altra banda, institucions o empreses també fan arribar objectes i articles; provenen especialment de supermercats, hospitals i d’Autobusos de Lleida, ja que el transport públic és un lloc on les persones solen deixar-se coses. També poden arribar a través d’altres policies locals, que envien objectes perduts dels seus municipis que estan relacionats amb veïns de la capital del Segrià.El responsable de l’oficina explica que quan es perd alguna cosa el primer que s’ha de fer és posar una denúncia. En aquest sentit, es refereix als mòbils com un dels objectes perduts més comuns i que, a més, en alguns casos tenen un elevat valor econòmic.
També han trobat audiòfons d’una persona que tenia pocs recursos econòmics. L’agent afegeix que l’afectat es va posar molt content perquè són uns aparells molt cars i no tenien diners per comprar-ne de nous. Pel que fa als objectes perduts dels quals no pot localitzar-se el propietari no es queden indefinidament a la comissaria. Així, per exemple, la roba s’entrega a entitats socials. Respecte a aquells que tenen més valor i no són recuperats, es deixen en custòdia d’una oficina de la Paeria.