L'escola necessita millorar

L'empitjorament del resultat en les competències bàsiques dels alumnes, sobretot en llengües, preocupa els centres. Apunten com a causes una pèrdua de la cultura de l'esforç i del nivell d'exigència, la falta de recursos per atendre la diversitat i que s'han d'ocupar de qüestions que creuen que no els competeixen directament.

Els últims resultats de les proves de competències bàsiques dels alumnes catalans posen de manifest un empitjorament dels seus coneixements sobretot en llengua catalana i castellana, amb els pitjors resultats dels últims nou anys a quart d’ESO. Els de matemàtiques es mantenen, però són de lluny els pitjors de totes les matèries. Diversos directors de centres educatius coincideixen en el fet que aquesta situació és fruit de múltiples causes i que no només s’han d’atribuir a l’ensenyament, sinó a la societat en general.

Apunten que “cal recuperar la cultura de l’esforç, fer deures des de primària” perquè “ara hi ha alumnes que arriben a l’institut i no saben què és un examen”. Assenyalen que “han de saber que s’han d’esforçar, ara de seguida estan cansats”, i afegeixen que “s’hauria de revaloritzar tenir el graduat, actualment aprovar surt barat”. Consideren que “l’exigència a nivell educatiu ha baixat, abans al final d’infantil l’alumne ja sabia llegir, ara no”. “La cultura de l’esforç és primordial, quan s’està a l’aula cal treballar al màxim”, subratllen, i incideixen en el fet que “hi ha alumnes que acaben l’ESO molt bé, però en general ha baixat l’exigència, per al que no treballa resulta més fàcil tirar endavant” i proposen itineraris específics per a aquells que als 14-15 anys no volen continuar estudiant. A més, constaten que en matèries com matemàtiques, hi ha alumnes que arriben a l’institut amb greus carències de coneixements.

Destaquen que “les proves de nivell són de tipus examen de matèries tradicionals i avui dia els alumnes són més multifuncionals”, però reconeixen que “l’alumnat actual té dificultats de saber estar concentrat i escoltar, perquè encara que els nens de primària no tinguin mòbil, a casa utilitzen tauletes, ordinador o veuen Netflix i altres plataformes”. Per una altra banda, assenyalen que “la tecnologia a l’aula és una eina útil”, però sempre que “s’aprengui a treure-li el rendiment òptim” i creuen que les famílies tenen també un paper fonamental a l’hora de gestionar-ne l’ús per part dels nens.

Asseguren que l’entorn socioeconòmic influeix en el nivell dels alumnes. “Hi ha centres amb més de la meitat d’alumnes nouvinguts i part d’aquests no entenen català ni castellà”, destaquen. Aquesta situació afecta la comprensió lectora i redunda en un pitjor rendiment acadèmic general. “Les aules d’acollida fan una bona feina, però falten molts més recursos. I el mateix passa amb l’educació inclusiva, falten vetlladors per atendre els nens amb necessitats específiques”, detallen. Recalquen que moltes famílies d’entorns desfavorits “no tenen recursos per ajudar-los a casa” i senten que “des dels centres hem de suplir l’educació que no reben” de les seues famílies. D’aquesta manera, relaten que en els últims anys “preval molt l’atenció social de l’alumnat, que no hi hagi desigualtats amb els nouvinguts i els d’entorns desfavorits, i s’ha deixat de banda la consolidació de continguts”. “Amb més recursos es podrien reduir ràtios en matemàtiques, català i anglès i personalitzar l’aprenentatge”, indiquen, i creuen que ara “sembla que preval potenciar la cohesió social, que és molt important, a millorar els resultats educatius”.

Alerten que “els continus canvis de normativa per part del ministeri i del departament d’Educació no ajuden”. Per una altra banda, també reconeixen que “els nous currículums i orientacions es fan amb bona intenció, però treballar de manera competencial i per projectes requereix que ens expliquin com volen que ho fem, perquè els professors potser tampoc no sabem com fer-ho bé”. “Hi ha una mica de descoordinació”, incideixen. A més, senten que des dels centres s’han d’ocupar de formar els alumnes en “massa qüestions” que creuen que no els correspondrien, sense tenir prou recursos per dur-ho a terme.