La justícia anul·la l’ordre que regula l’FP online i dona la raó a Ilerna

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat la nova ordre del departament d’Educació que regulava l’FP online i que obligava a celebrar els exàmens finals obligatòriament a Catalunya a l’estimar el recurs contenciós presentat pel Centre Integral d’FP Ilerna, amb seu a Lleida i líder del sector online a Espanya. Aquest recurs argumentava que a l’hora d’aprovar aquesta normativa, Educació havia omès els tràmits previs de planificació normativa, consulta prèvia i participació; que diversos articles no tenien motivació, entre els quals el que obligava a fer les proves finals a Catalunya; i que el conseller no tenia “habilitació normativa” per regular aquest àmbit a través d’una ordre, ja que s’havia de fer amb un decret, el qual necessitava de l’aprovació per part del Govern. 

En la seua anàlisi, el tribunal desestima que faltés planificació normativa, però, en canvi, considera que sí que hi va haver omissió dels tràmits de consulta prèvia i participació. Sobre això, detalla que Educació va al·legar que l’ordre reglamentava “aspectes parcials” d’una matèria ja regulada per un decret, no imposava “obligacionsrellevants als destinataris” i que sí que va fer una consulta específica al sector. Els jutges assenyalen que la memòria de l’ordre justifica que no hi hagués una consulta pública “partint del caràcter organitzatiu del projecte”, però conclouen que no es tracta d’una modificació merament organitzativa, perquè “la regulació de les condicions de prestació afecta l’alumnat”, i que les consultes específiques a associacions de centres del sector “no poden justificar l’absència del tràmit de consulta prèvia”. 

Pel que fa a l’omissió del tràmit de participació, el departament d’Educació també va al·legar que aquesta ordre només era una actualització de la normativa ja existent i que aquest és un tràmit potestatiu de l’administració, argument que els jutges veuen insuficient. Per això indiquen que “la inexistència dels esmentats tràmits, que es consideren essencials, genera un defecte substancial constitutiu de nul·litat de ple dret” i imposa les costes del judici a la Generalitat, fins a un límit de 2.000 euros. 

La sentència, notificada la setmana passada, indica que pot interposar-se un recurs de cassació en un termini de 30 dies hàbils davant de la mateixa secció cinquena de la sala contenciosa administrativa del TSJC.